- Penjar motius nadalencs
- Trastejar amb l'olla del brou
- Anar de compres
- Moure mobles
- Les celebracions
Si voleu veure el video:
viernes, 20 de diciembre de 2013
A LA SECCIÓ D'AHIR AL FEM SALUT: CONSELLS PER EVITAR LESIONS EN AQUESTES DATES
- Penjar motius nadalencs
- Trastejar amb l'olla del brou
- Anar de compres
- Moure mobles
- Les celebracions
Si voleu veure el video:
lunes, 16 de diciembre de 2013
EL FISIO A CASA: COM COMBATRE ELS EFECTES DEL FRED
Aquestes han estat algunes de les preguntes que hem respòs a la secció d'avui del Tot és Possible de RAC1.
Si voleu ho podeu escoltar: http://rac1.org/totespossible/blog/com-combatre-els-efectes-del-fred/
jueves, 12 de diciembre de 2013
BICICLETA + CÓRRER = T2 L'ACTIVITAT DEL FEM SALUT D'AVUI
Avui des de les
instal·lacions del DIR Up&Down de Barcelona, hem parlat d’anar en bici i
córrer.
Es tracta d’una activitat
molt completa que poden realitzar gent que practiqui esport habitualment, que
no tingui cap impediment físic i que tingui ganes d’augmentar la seves
capacitats (no solament córrer o solament anar en bici)
Rep el nom de T2, perquè
és la segona transició de la triatló quan passes de la bicicleta al córrer.
Cal entrenar la TRANSCISIÓ de bicicleta a cursa. No cal
que corris molts quilòmetres després d’un entrenament de bicicleta, però convé
que coneguis la sensació. Quan es passa de la bici (que no hi ha impacte) a la
cursa s’hi arriba amb les cames carregades. Els primers quilòmetres de cursa
les gambades han de ser més curtes fins que ens notem una mica més adaptats
aquests esforç, sinó correm el risc de lesionar-nos tant pel brusc canvi
biomecànic al que sotmetem les cames o per l’impacte que pateix el nostre cos.
Si voleu veure el vídeo:
http://www.tv3.cat/videos/4810253
sábado, 7 de diciembre de 2013
GLUTIS FERMS....SINÒNIM DE SALUT
Abans estàvem
dissenyats per anar a quatre potes que el gluti tenia una funció bàsicament
locomotora per les extremitats posteriors, a la posició bípeda, en que els
glutis són sobretot uns grans estabilitzadors dels malucs i del genoll,
tant com quan estem drets com quan caminem.
El Cul està
format pel grup muscular dels glutis. Dins aquest
grup muscular hi trobem:
Gluti major
Té una
funció estabilitzadora tant a nivell de maluc com a nivell de genoll. S’inserta
a la pelvis medialment i lateralment a nivell de la fàscia lata, ens evitarà que
el genoll pateixi un valg dinàmic (Factor de risc del LCA)
És el principal
extensor de maluc i rotador extern
Gluti
mig
Es
tracta juntament amb el gluti major de l’altre gran estabilitzador de la pelvis.
Quan ens posem a peu coix ens manté la pelvis recta. Un debilitament del mateix
fa que caigui la pelvis. Fa l'elevació lateral de la
cama.
Gluti
menor
És el
més petit dels 3, per això serà el més dèbil dels 3 o el que serà capaç de
generar menys força. Ajuda al gluti mig en la seva funció d’aguantar la pelvis
durant la marxa. Ajuda a l’elevació lateral de la cama.
- Prevé pubàlgies i protegeix de la ruptura del Lligament Creuat Anterior (LCA) evita el Valg de genoll.
- A més manté una bona estabilitat de la part central de cos (CORE). Sense aquesta estabilitat les extremitats no tindrien un punt fixe per anclar-se i començar el moviment.
- Aquesta estabilitat aconseguida per un to adequat també ens ajudarà a reduir dolors lumbars que sovint venen donats per desequilibris o males postures de la pelvis a l’espai.
Si voleu veure el video: http://www.tv3.cat/videos/4799252
martes, 3 de diciembre de 2013
POSSIBLES LESIONS "DIGITALS"
Si voleu veure el Vídeo: http://www.tv3.cat/videos/4795411
domingo, 1 de diciembre de 2013
EL DIJOUS PASSAT AL "FEM SALUT", VAM PARLAR DE COM EVITAR LES LESIONS TÍPIQUES DELS ESQUIADORS
Si voleu veure el vídeo: http://www.tv3.cat/videos/4786471
domingo, 24 de noviembre de 2013
9è CONGRÉS DE LA SCBF: "JO TAMBÉ VAIG TENIR PELL DE GALLINA..."
Estimada Montse, actual Presidenta de la Societat Catalano Balear de Fisioteràpia, t'haig de confessar que a mi també se'm va posar pell de gallina al veure l'esdevenir del Congrés d'ahir, i m'explicaré:
QUI ENS HAVIA DE DIR....
- Ara fa 9 anys que seriem capaços de fer un Congrés any rere any amb èxit d'assistents i amb grans ponents.
- Que aconseguiriem créixer com hem crescut no solament fent sessions mensuals i un congrés anual, sinó fent tallers, Jornades amb altres Societats, entregant Beques per fer recerca, participant en un Màster....
- Que seriem la segona o tercera Societat més activa de l'Acadèmia de les Ciències Mediques.
- Que fòssim capaços de ser un exemple a seguir com a Societat dins de l'Acadèmia de les Ciències Mediques, un lloc mèdic per Excel·lència i un gran aparador per poder demostrar la valua dels Fisioterapeutes.
Permete'm que faci un símil amb els Castellers, amb tot el respecte que em mereixen i sense que ningú s'ho prengui malament.
Quan vam començar, forem capaços de fer un Castell i sobretot posant-hi uns bons fonaments.
Mica en mica hem anat evolucionant i som dels que pensem que sinó millorem empitjorem, que no existeix la fase de manteniment.
Em quedo acollonit que siguem capaços de fer tot el que fem sense masses recursos i per amor a l'art, més ben dit per amor a la nostra estimada professió. Però el que ens acabem emportant és la recompensa de la feina ben feta, assolint fites dia rere dia que ens fan estar molt satisfets. Ja fa un temps que fem castells de gama alta, enrera queda aquell Castell inicial de la foto anterior, i ahir veient com estava la sala al acabar crec que equivaldría al de la foto que poso a continuació.
Estic convençut que seguint amb aquesta IL·LUSIÓ que crec que és la clau, malgrat les adversitats i les dificultats del moment que estem vivint, serem capaços de seguir progressant i fer un Castell com el següent en el proper Congrés.A més será el 10è i l'hem de fer MOLT GROSSA!
Em sento
orgullos de formar part d'aquest Gran Equip que lideres Montse i que per a
molts anys!!!Sou molt grans: Yolanda, Jessica, MªAngeles, Rosa Mª, Elena, Montserrat, Fidel, Anna, Laura, Alicia i col·laboradors varis...
jueves, 21 de noviembre de 2013
AQUEST DIJOUS PASSAT A LA SECCIÓ FEM SALUT DE TV3, HEM PARLAT DE LA RUPTURA FIBRIL·LAR DELS BESSONS
És un tipus de lesió es produeix realitzant una activitat física, tots tenim aquella imatge de l’esportista que de cop i volta sense que el toqui ningú amb l’intent d’anar fer un gest es posa la mà darrera del panxell i ens mostra aquell dolor. (o també una acció de la vida quotidiana que sol passar, pot ser a l’arrencar a córrer per no perdre l’autobus.
La força i la
velocitat amb que s’aplica la tensió són variables que modifiquen les
propietats viscoelàstiques del teixit, canviant la susceptibilitat a la
ruptura. També poden influir la fatiga
local i la temperatura tissular.
En què
consisteix el tractament ?
El tractament
comença des del mateix instant quan s’ha produït la lesió. Fent el que
nosaltres els fisioterapeutes anomenem RICE, que en anglès significa:
Rest: repòs
esportiu
Ice: gel
Compression: compressió
Elevation: elevació
Això es feria durant les primeres 48-72hores. S’ha produït un estrip a la fibra muscular i Es passaran per
3 fases:
- INFLAMATORIA
- REPARADORA
- REMODELADORA
Com es progressa?
És molt important la mobilització precoç i progressiva. Cal començar a
fer els exercicis gradualment, tenint en compte el grau de tolerància al dolor:
El dolor que busquem és la molèstia suportableEs tractarà d’aconseguir que la petita cicatriu que hi hagi quedi el més resistent possible, però alhora el més dúctil possible
Quins exercicis haurà de fer?
D’entrada normalitzar la marxa, es sol col·locar
un embenat funcional que també contribueix en facilitar-ho. Es tracta de la
primera setmana perdre el menys to possible de la resta del cos i de la cama.
Cal començar a fer-li fer estiraments passius a partir dels 7-8 dies amb
l’ajuda nostra i actius per contracció de l’antagonista.
Depenent de l’abast de la
lesió es va progressant sempre segons el límit del dolor però progressant
activament amb la finalitat esmentada anteriorment de buscar cicatriu sòlida i
dúctil. (Ben trenada) A partir que l’esportista
pot caminar 1 h amb “molèstia suportable” ja pot passar a fer un treball de
carrera continua;
No oblidar fer un treball d’estabilització i mobilització de la cintura
lumbopelviana (treball del CORE)
Què s’hauria de fer per prevenir aquest tipus de lesions?
En el cas dels esportistes, fer
un bon escalfament i una bona recuperació de l’esforç. Sovint som molt
agosarats i imprudents realitzant esforços importants sense després
recuperar-nos bé, descansant, alimentant-nos correctament i alhora havent-nos
prepara’t correctament abans de realitzar l’esforç.
Si voleu veure-ho:
http://www.tv3.cat/videos/4774431LA SECCIÓ DE NOVEMBRE DE "EL FISIO A CASA" DEL TEP DE RAC1, HEM PARLAT DELS ABDOMINALS
Els exercicis
abdominals treballen tots els seus músculs. Però unes vegades forçarem més uns
músculs que altres, segons la postura i el tipus d'exercici. És per això, que
hauríem de treballar equilibradament tots els músculs abdominals, i no
limitar-nos sols a desenvolupar el recte de l'abdomen o famosa tableta de
xocolata
Perquè és
important treballar els abdominals?
- Ens ajuden a mantenir
una correcta postura corporal (sobretot del tronc)
- Li donen estabilitat a
la columna vertebral, proporcionen una
pressió interna (intraabdominal) que preserva la columna vertebral (evitant
dolors i lesions vertebrals)
- Ajuden a mantenir
els òrgans interns (estómac, intestins, etc.) al seu lloc
- Li donen més potència a
tots els moviments corporals, ja que el tronc forma l'eix del
cos humà, i si aquest està equilibrat i musculat, servirà d'anclatge per a
cames i braços.
- Ens ajuden a respirar
millor i en el control de la micció i la
defecació
Com els hauríem de treballar?
Per començar, cal diferenciar entre el treball de la
musculatura abdominal superficial i la musculatura profunda.
El Treball de transvers i
oblic intern és la base de la musculatura abdominal
Només després d'un Bon
control de la mío profunda es pot treballar la superficial. I d'aquí la base de tot exercici abdominal (Pilates, core,....)
No hi ha un exercici bo o dolent, sinó que sempre
dependrà de l’objectiu que perseguim i de les característiques de cadascú, que
l’exercici en qüestió sigui adequat o no. Però sí que és cert que hi ha
exercicis més saludables que d’altres, segons la persona. No és el mateix
recomanar un exercici concret a una persona jove sense cap patologia, que
aquell mateix exercici recomanat a una persona gran, amb obesitat o alguna
patologia d’esquena, o a una dona en el post part.
lunes, 18 de noviembre de 2013
AQUEST DIJOUS PASSAT A LA SECCIÓ FEM SALUT DE TV3, VAM BALLAR FENT « ZUMBA » AMB ELS AMICS DEL DIR
Els moviments de maluc han de ser controlats afegint-t'hi la flexió dels genolls a l'hora de treballar tots els passos.
A més també es treballa la coordinació, es fa un treball coordinat de braços i cames, i la memòria.
I el que considero més important és que es pot adaptar a les necessitats de cadascú. Si voleu veure el video:. http://www.tv3.cat/videos/4762572
jueves, 7 de noviembre de 2013
LA SECCIÓ D'AQUEST DIJOUS DEL "FEM SALUT" DE "ELS MATINS" DE TV3: "L'ARTROSI DE GENOLL"
Amb el pas dels anys i amb els
esforços que els hi hem demanat als nostres genolls que es van malmeten els
cartílags i en si el que ens fa mal no són els cartílags, perquè són aneurals i
avasculars, sinó que el que ens fa mal és el fregament que es produeix a l’os
que hi ha per sota del cartílag que s’anomena subcondral i que està ricament
innervat. L’artrosi pot ser per causa “idiopàtica” desconeguda o secundària a:
un traumatisme, malalties òssies i articulars, etc...
En què consisteix el
tractament conservador?Millorar el dolor, la rigidesa i la limitació articular. Mitjançant exercicis, mitjans físics i educació sanitària.
Quants compartiments té el genoll?
Té 3 compartiments: el femoro tibial intern, el femoro
tibial extern i el femoro patel·lar. (És a dir en tre el fèmur i la tíbia per
la part interna, externa i entre el fèmur i la ròtula)
Quan es col·loca una
pròtesis unicompartimental?
Si el desgast es concentra en un compartiment tant
sols i la resta està sa i els lligaments estan bé, s’opta per fer aquest tipus
de cirurgia menys traumàtica d’entrada i que respecte al màxim l’anatomia
pròpia.
Després de la
intervenció en què consisteix el tractament?
Els principals objectius de la recuperació
després de la pròtesis són controlar el
dolor i la inflamació associada a la cirurgia; mantenir el rang de moviment i
el condicionament general; restaurar la funció muscular, i optimitzar la
coordinació neuromuscular de l’extremitat inferior.
I sobretot tenir clar que han reparat una part òssia i
que els problemes pre-existents abans de la cirurgia a nivell de parts toves
(Musculatura,...) persistiran. Ens hem d’adaptar al pacient que tenim davant
Quines són les recomanacions que han de seguir els pacients operats de
pròtesis de genoll?
-
No posar-se res a sota del plec del genoll els
primers dies (fomente el flexe= coixera)
-
No agafar-se com exercici el fet de pujar i
baixar escales- Realitzar els exercicis que li hauran ensenyat en el postoperatori
- Caminar poc i sovint a preferir per terrenys plans i sense dificultats
- Cuidar el pes corporal
D’aquesta manera li donarà molts anys de vida a la pròtesis
viernes, 1 de noviembre de 2013
LA SECCIÓ D'AHIR DIJOUS AL "FEM SALUT" DE "ELS MATINS" DE TV3:"DIR APRIMA'T"
Ens van mostrar una metodología d'entrenament el "TABATA" que fa un protocol de treball general: estímuls cardiovasculars amb estímuls de força, i variant les intensitats. Hi ha moments per treballar amb intensitat més baixa, sobretot la part de força, i després amb estímuls molt curts però molt intensos. Això fa que la sessió tingui un consum calòric molt elevat, i que durant la post-sessió, quan et recuperes, també s'augmenta el metabolisme, en el sentit que cremes més energia per recuperar.
Necessariament hi ha d'haver una part d'exercici i una altra part d'asessorament i educació del que s'ha de fer fora de l'àmbit esportiu per assolir els resultats que es desitgin.
Jo el que destacaría és que es tracta d'una activitat poc agressiva pel cos i molt efectiva per l'objectiu marcat, sempre i quan es tingui en compte el control de la dieta per part d'un profesional alhora que hi hagi un control mèdic.
Si voleu veure el video: http://www.tv3.cat/videos/4739372
jueves, 24 de octubre de 2013
LA SECCIÓ D'AQUEST DIJOUS DEL "FEM SALUT" DE "ELS MATINS" DE TV3: "ELS MENISCOS DEL GENOLL"
La no concordança de les superfícies articulars es
compensa amb la interposició dels meniscs o fibrocartílags semilunars, que
augmenten la superfície de contacte entre ambdues superfícies articulars. Per
tant, juguen un paper important en la
congruència articular, en l’absorció
d’impactes, en la transmissió de
forces entre el fèmur i la tíbia, i en l’estabilitat
del genoll..
Com es lesionen?
La lesió del menisc apareix com a resultat de l’acció
del pes corporal combinada amb moviments incorrectes, forçats o excessius, tant
de flexió-rotació com d’extensió-rotació. Fent un gir amb el peu en recolzament, els aterratges
amb els genolls estesos i les frenades brusques amb una sola cama.
Quan es lesionen
sempre s’han d’operar?
En una persona jove si li provoca bloqueig del genoll
si, en una persona més gran s’ha de ser molt curós i que sigui en darrera
instància si no hi ha més remei. Ja que tot i que es fa per via artroscòpia
això pot accelerar processos artròsics.
Després de la
intervenció en què consisteix el tractament?
Els principals objectius de la recuperació després de la meniscectomia
són controlar el dolor i la inflamació associada a la cirurgia; mantenir el
rang de moviment i el condicionament general; restaurar la funció muscular, i
optimitzar la coordinació neuromuscular de l’extremitat inferior.
La meniscectomia parcial de la lesió de menisc pot
alterar la propiocepció del genoll, suposa una pèrdua de mecanoreceptors i
evidentment requereix recuperació tant de l’estabilitat mecánica com de la
funcional. L’estabilitat del genoll pot ser definida com la capacitat de
l’articulació per mantenir la posició (estabilitat estàtica) o mantenir la
trajectòria (estabilitat dinàmica) després d’una pertorbació interna o externa.
Hi té molt a veure el sistema somatosensorial o propioceptiu, que necessitarà
una readaptació adequada.
En la restauració de la funció muscular, que sobretot
serà de quàdriceps, isquiosurals, bessons i add-abd, es important inici amb
cadena cinética oberta (per evitar compressions sobre el menisc operat),
treballant amb angles de mobilitat intermitjos i amb una càrrega òptima. Progressivament
anirem augmentant la càrrega i variant exercicis fins poder fer exercicis amb
cadena cinética tancada (sentadeta, per exemple.)
Si voleu veure el vídeo: http://www.tv3.cat/videos/4727392
domingo, 20 de octubre de 2013
LA SECCIÓ DEL DIJOUS PASSAT "FEM SALUT" DE "ELS MATINS" DE TV3: "DIR DRUMS"
És tracta d’una
activitat cardiovascular coreografiada, els beneficis que té són a nivell
cardiovascular i muscular. A nivell muscular tonificació de la part superior,
els braços (espatlla i avantbraç) NO és una activitat per fer just després d'una rehabilitació d'espatlla
i s’ha d’anar amb cura si ja si pateixen problemes. Està adreçat a tothom per la seva simplicitat, però la
gent quo ho faci ha de ser una mica atlètica i acostumada al gimnàs.
Cada cançó té uns
moviments, un estil musical i una intensitat diferents. Cal coordinar els
moviments i la percussió de les baquetes amb el ritme musical.
La classes es
divideixen en escalfament, part principal coreografiada, tornada a la calma i
estiraments.
lunes, 14 de octubre de 2013
AVUI A LA SECCIÓ "EL FISIO A CASA" DEL TEP DE RAC1 HEM PARLAT DELS CRUIXIMENTS
És una sensació molt molesta com d‘agulles” que es claven en el múscul quan intentem moure’l. (D’aquí potser ve el terme “agulletes”, mal dit en català)
· DMAT (dolor muscular d’aparició tardana)
· DOMPAT (dolor muscular post esforç d’aparició tardana)
· DOMS (en anglès: Delayed Onset Muscular Soreness)
Aquest dolor apareix quan s’exercita un múscul que usualment no treballem o be quant la intensitat de l’esforç ha estat molt més alta de l’habitual.
El tipus d’exercici que produeix un nivell de
cruiximent més elevat són les anomenades contraccions excèntriques.
Aquest
tipus de contracció muscular es produeix quan el múscul treballa en elongació,
quant s’estira, i això és dona fonamentalment en treballs de frenada. Exemple:
Baixades, baixar escales, salts…
El cruiximent comença a
notar-se unes hores després de finalitzat l’exercici, i el punt més alt de dolor es concentra entre les 24 i 72 hores
posteriors. La seva durada pot arribar fins als 5 o 7 dies. Els tres dies
primers és quan el dolor és més intens.
La hipòtesi més valorada actualment és que són
microlesions musculars sobre una zona que no està preparada per aquell treball
sol·licitat. Concretament s’afecta la zona múscul-tendinosa, la zona del múscul
connectada al tendó, doncs és la zona que pateix més tensió. Les fibres dèbils
i fatigades són les que patiran els microtraumatismes.
El trencament fibril·lar, que és microscòpic, provoca l’alliberació fora de
la fibra de gran quantitat de metabòlics que desencadenen una resposta
inflamatòria. La inflamació reté aigua i apareix l’edema. Aquesta reacció
irrita les fibres nervioses i provoca el dolor.
IMPORTANT: Són
el resultat d’un sobreesforç muscular.
Diríem que és un mecanisme d’adaptació del múscul a un treball no habituat. Per
tant en aquestes circumstàncies plantejades sempre tindrem agulletes. Són
inevitables. Però existeixen mesures per disminuir la seva percepció i per
mitigar-les quan apareguin.
jueves, 10 de octubre de 2013
AVUI A LA SECCIÓ "FEM SALUT" DE ELS MATINS DE TV3: "LA CONDROPATIA ROTULIANA"
La síndrome femoropatelar, condropatia rotuliana o condromalacia rotuliana són els diferents noms tècnics que defineixen la degeneració del Cartílag de la ròtula.
Una degeneració que prové quan carreguem en excés. Aleshores, el genoll s'irrita, s'inflama i cal prevenir perquè no es cronifiqui.
2.- Que fem els
fisioterapeutes?
Valorar la
causa: si és una mala alineació, un desequilibri muscular, valorem les
activitats que fa la persona...etc. Busquem disminuir el dolor, afavorir la
nutrició del cartílag (caminar, fer bombetjos, reequilibrar muscularment,
estiraments...) A més sovint la gent que hi pateix el metge els hi ha receptat
una medicació orientada a la protecció a mantenir les propietats del cartílag.
3.- En què consisteix el tractament?
Ho fem
mitjançant teràpia física, però sobretot mitjantçant teràpia manual i exercicisExercicis de cames inicialment en descàrrega, és a dir estirats sense suportar el pes del cos, i seguidament millor amb posicions de d’equilibri i evitar màquines amb cadena oberta (exercici de patada) preferiblement en cadena tancada (exercici a la màquina de premsa de cames) i estiraments d’isquiotibials i panxells.
4.-Algunes recomanacions
No agafar-se el fet de pujar i baixar escales com un exercici si ja patim del genolls o tenim una edat avançada, perquè pateix molt l'articulació femoro patelar (la ròtula)
Evitar el sobrepès ja que a l'existir una sobrecàrrega, s'estan excedint les càrregues fisiològiques per a les quals s'han dissenyat aquests teixits i per tant poden veure's afectats i sofrir danys que en ocasions són o irreparables o de molt difícil solució.
El millor exercici és caminar, si és possible per terreny tou i sense masses pendents (gespa, terra, muntanya), perquè fem compressió descompressió és el millor per la nutrició del cartílag
Si correm fer-ho amb el material adient, sabatilles que esmorteixin els impactes, mitjons que transpirin i si cal passar pel podòleg
Evitar practicar esports sense la preparació adequada No tots els exercicis s'adapten a les condicions físiques i estructurals d'una persona.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Entradas
