viernes, 20 de diciembre de 2013

A LA SECCIÓ D'AHIR AL FEM SALUT: CONSELLS PER EVITAR LESIONS EN AQUESTES DATES

A l'espai "Fem salut!" hem aprofitat, ja que s'apropa Nadal, per donar consells per evitar lesionar-nos durant aquestes festes en situacions que ens podem trobar en aquestes dates:

- Penjar motius nadalencs
- Trastejar amb l'olla del brou
- Anar de compres
- Moure mobles
- Les celebracions

Si voleu veure el video:

 

lunes, 16 de diciembre de 2013

EL FISIO A CASA: COM COMBATRE ELS EFECTES DEL FRED

fred lluis puig
Sabeu quins efectes pot tenir el fred en la nostra salut? Com podem combatre les contractures? Què podem fer per mitigar els dolors musculars quan tenim un refredat o una grip? Què hem de tenir en compte quan volem practicar esports d’hivern com l’esquí?
Aquestes han estat algunes de les preguntes que hem respòs a la secció d'avui del Tot és Possible de RAC1.

Si voleu ho podeu escoltar: http://rac1.org/totespossible/blog/com-combatre-els-efectes-del-fred/

jueves, 12 de diciembre de 2013

BICICLETA + CÓRRER = T2 L'ACTIVITAT DEL FEM SALUT D'AVUI

 
Avui des de les instal·lacions del DIR Up&Down de Barcelona, hem parlat d’anar en bici i córrer.
Es tracta d’una activitat molt completa que poden realitzar gent que practiqui esport habitualment, que no tingui cap impediment físic i que tingui ganes d’augmentar la seves capacitats (no solament córrer o solament anar en bici)
Rep el nom de T2, perquè és la segona transició de la triatló quan passes de la bicicleta al córrer.
 Cal entrenar la TRANSCISIÓ de bicicleta a cursa. No cal que corris molts quilòmetres després d’un entrenament de bicicleta, però convé que coneguis la sensació. Quan es passa de la bici (que no hi ha impacte) a la cursa s’hi arriba amb les cames carregades. Els primers quilòmetres de cursa les gambades han de ser més curtes fins que ens notem una mica més adaptats aquests esforç, sinó correm el risc de lesionar-nos tant pel brusc canvi biomecànic al que sotmetem les cames o per l’impacte que pateix el nostre cos.
 
Si voleu veure el vídeo: http://www.tv3.cat/videos/4810253
 

sábado, 7 de diciembre de 2013

GLUTIS FERMS....SINÒNIM DE SALUT

Tenir un cul ferm no només és estètic, sinó que és sinònim de salut ja que són significatius els avantatges que ens proporciona a nivell d’estabilitat i de prevenció de lesions.
Abans estàvem dissenyats per anar a quatre potes que el gluti tenia una funció bàsicament locomotora per les extremitats posteriors, a la posició bípeda, en que els glutis són sobretot uns grans estabilitzadors dels malucs i del genoll, tant com quan estem drets com quan caminem.
El Cul està format pel grup muscular dels glutis. Dins aquest grup muscular hi trobem:
Gluti major
Té una funció estabilitzadora tant a nivell de maluc com a nivell de genoll. S’inserta a la pelvis medialment i lateralment a nivell de la fàscia lata, ens evitarà que el genoll pateixi un valg dinàmic (Factor de risc del LCA) És el principal extensor de maluc i rotador extern
Gluti mig
Es tracta juntament amb el gluti major de l’altre gran estabilitzador de la pelvis. Quan ens posem a peu coix ens manté la pelvis recta. Un debilitament del mateix fa que caigui la pelvis. Fa l'elevació lateral de la cama.
Gluti menor
És el més petit dels 3, per això serà el més dèbil dels 3 o el que serà capaç de generar menys força. Ajuda al gluti mig en la seva funció d’aguantar la pelvis durant la marxa. Ajuda a l’elevació lateral de la cama.
El treball de glutis, que ens aporta:
- Prevé pubàlgies i protegeix de la ruptura del Lligament Creuat Anterior (LCA) evita el Valg de genoll.

- A més manté una bona estabilitat de la part central de cos (CORE). Sense aquesta estabilitat les extremitats no tindrien un punt fixe per anclar-se i començar el moviment.

- Aquesta estabilitat aconseguida per un to adequat també ens ajudarà a reduir dolors lumbars que sovint venen donats per desequilibris o males postures de la pelvis a l’espai.

Si voleu veure el video: http://www.tv3.cat/videos/4799252

martes, 3 de diciembre de 2013

POSSIBLES LESIONS "DIGITALS"

Us heu fixat com agafeu el mòbil? Amb quin dit escriviu missatges? Sempre feu servir el ratolí amb la mateixa mà? Són alguns dels moviments que fem moltíssimes vegades cada dia, i que a la llarga ens poden causar lesions musculars. Aquí teniu el link del Vídeo del Programa Generació Digital (@gendigital ) on em van convidar per donar alguns consells per evitar possibles lesions "digitals".

Si voleu veure el Vídeo: http://www.tv3.cat/videos/4795411

domingo, 1 de diciembre de 2013

EL DIJOUS PASSAT AL "FEM SALUT", VAM PARLAR DE COM EVITAR LES LESIONS TÍPIQUES DELS ESQUIADORS

Vam parlar de les lesions més habituals quan es practica l'esquí i de com poder evitar-les. L'esquí és un esport força exigent que suposa fer treballar braços, cames, fer girs de cintura i moviments amb el cap i per aquest motiu és molt important escalfar, estirar i hidratar-se.

Si voleu veure el vídeo:  http://www.tv3.cat/videos/4786471

domingo, 24 de noviembre de 2013

9è CONGRÉS DE LA SCBF: "JO TAMBÉ VAIG TENIR PELL DE GALLINA..."


Estimada Montse, actual Presidenta de la Societat Catalano Balear de Fisioteràpia, t'haig de confessar que a mi també se'm va posar pell de gallina al veure l'esdevenir del Congrés d'ahir, i m'explicaré:

QUI ENS HAVIA DE DIR....

- Ara fa 9 anys que seriem capaços de fer un Congrés any rere any amb èxit d'assistents i amb grans ponents.

- Que aconseguiriem créixer com hem crescut no solament fent sessions mensuals i un congrés anual, sinó fent tallers, Jornades amb altres Societats, entregant Beques per fer recerca, participant en un Màster....

- Que seriem la segona o tercera Societat més activa de l'Acadèmia de les Ciències Mediques.

- Que fòssim capaços de ser un exemple a seguir com a Societat dins de l'Acadèmia de les Ciències Mediques, un lloc mèdic per Excel·lència i un gran aparador per poder demostrar la valua dels Fisioterapeutes.

Permete'm que faci un símil amb els Castellers, amb tot el respecte que em mereixen i sense que ningú s'ho prengui malament.

Quan vam començar, forem capaços de fer un Castell i sobretot posant-hi uns bons fonaments.

 

Mica en mica hem anat evolucionant i som dels que pensem que sinó millorem empitjorem, que no existeix la fase de manteniment.
Em quedo acollonit que siguem capaços de fer tot el que fem sense masses recursos i per amor a l'art, més ben dit per amor a la nostra estimada professió.
Però el que ens acabem emportant és la recompensa de la feina ben feta, assolint fites dia rere dia que ens fan estar molt satisfets. Ja fa un temps que fem castells de gama alta, enrera queda aquell Castell inicial de la foto anterior, i ahir veient  com estava la sala al acabar crec que equivaldría al de la foto que poso a continuació.

 

Estic convençut que seguint amb aquesta IL·LUSIÓ que crec que és la clau, malgrat  les adversitats i les dificultats del moment que estem vivint, serem capaços de seguir progressant i fer un Castell com el següent en el proper Congrés.A més será el 10è i l'hem de fer MOLT GROSSA!

 

Em sento orgullos de formar part d'aquest Gran Equip que lideres Montse i que per a molts anys!!!
Sou molt grans: Yolanda, Jessica, MªAngeles, Rosa Mª, Elena, Montserrat, Fidel, Anna, Laura, Alicia i col·laboradors varis...

jueves, 21 de noviembre de 2013

AQUEST DIJOUS PASSAT A LA SECCIÓ FEM SALUT DE TV3, HEM PARLAT DE LA RUPTURA FIBRIL·LAR DELS BESSONS


És un tipus de lesió es produeix realitzant una activitat física, tots tenim aquella imatge de l’esportista que de cop i volta sense que el toqui ningú amb l’intent d’anar fer un gest es posa la mà darrera del panxell i ens mostra aquell dolor. (o també una acció de la vida quotidiana que sol passar, pot ser a l’arrencar a córrer per no perdre l’autobus.

La força i la velocitat amb que s’aplica la tensió són variables que modifiquen les propietats viscoelàstiques del teixit, canviant la susceptibilitat a la ruptura. També poden influir la fatiga local i la temperatura tissular.

En què consisteix el tractament ?
El tractament comença des del mateix instant quan s’ha produït la lesió. Fent el que nosaltres els fisioterapeutes anomenem RICE, que en anglès significa:

Rest: repòs esportiu

Ice: gel

Compression: compressió

Elevation: elevació

Això es feria durant les primeres 48-72hores. S’ha produït un estrip a la fibra muscular i  Es passaran per 3 fases:

  -      INFLAMATORIA

 -      REPARADORA

 -      REMODELADORA

Com es progressa?
És molt important la mobilització precoç i progressiva. Cal començar a fer els exercicis gradualment, tenint en compte el grau de tolerància al dolor: El dolor que busquem és la molèstia suportable

Es tractarà d’aconseguir que la petita cicatriu que hi hagi quedi el més resistent possible, però alhora el més dúctil possible

Quins exercicis haurà de fer?
D’entrada normalitzar la marxa, es sol col·locar un embenat funcional que també contribueix en facilitar-ho. Es tracta de la primera setmana perdre el menys to possible de la resta del cos i de la cama. Cal començar a fer-li fer estiraments passius a partir dels 7-8 dies amb l’ajuda nostra i actius per contracció de l’antagonista.

Depenent de l’abast de la lesió es va progressant sempre segons el límit del dolor però progressant activament amb la finalitat esmentada anteriorment de buscar cicatriu sòlida i dúctil. (Ben trenada) A partir que l’esportista pot caminar 1 h amb “molèstia suportable” ja pot passar a fer un treball de carrera continua;

No oblidar fer un treball d’estabilització i mobilització de la cintura lumbopelviana (treball del CORE)

Què s’hauria de fer per prevenir aquest tipus de lesions?

En el cas dels esportistes, fer un bon escalfament i una bona recuperació de l’esforç. Sovint som molt agosarats i imprudents realitzant esforços importants sense després recuperar-nos bé, descansant, alimentant-nos correctament i alhora havent-nos prepara’t correctament abans de realitzar l’esforç.
Si voleu veure-ho:    http://www.tv3.cat/videos/4774431

LA SECCIÓ DE NOVEMBRE DE "EL FISIO A CASA" DEL TEP DE RAC1, HEM PARLAT DELS ABDOMINALS

Quan es parla de treballar els abdominals primer de tot hem de saber a que ens estem referint a 4 músculs que tenim a la part anterior i lateral de la nostra panxa formant l’anomenada faixa abdominal: el recte anterior, els oblics (major i menor) i el transvers de l’abdomen.

Els exercicis abdominals treballen tots els seus músculs. Però unes vegades forçarem més uns músculs que altres, segons la postura i el tipus d'exercici. És per això, que hauríem de treballar equilibradament tots els músculs abdominals, i no limitar-nos sols a desenvolupar el recte de l'abdomen o famosa tableta de xocolata

Perquè és important treballar els abdominals?

- Ens ajuden a mantenir una correcta postura corporal (sobretot del tronc)

- Li donen estabilitat a la columna vertebral, proporcionen una pressió interna (intraabdominal) que preserva la columna vertebral (evitant dolors i lesions vertebrals)

- Ajuden a mantenir els òrgans interns (estómac, intestins, etc.) al seu lloc

- Li donen més potència a tots els moviments corporals, ja que el tronc forma l'eix del cos humà, i si aquest està equilibrat i musculat, servirà d'anclatge per a cames i braços.

- Ens ajuden a respirar millor i en el control de la micció i la defecació

Com els hauríem de treballar?

Per començar, cal diferenciar entre el treball de la musculatura abdominal superficial i la musculatura profunda.

El Treball de transvers i oblic intern és la base de la musculatura abdominal

Només després d'un Bon control de la mío profunda es pot treballar la superficial. I d'aquí la base de tot exercici abdominal (Pilates, core,....)
 
No hi ha un exercici bo o dolent, sinó que sempre dependrà de l’objectiu que perseguim i de les característiques de cadascú, que l’exercici en qüestió sigui adequat o no. Però sí que és cert que hi ha exercicis més saludables que d’altres, segons la persona. No és el mateix recomanar un exercici concret a una persona jove sense cap patologia, que aquell mateix exercici recomanat a una persona gran, amb obesitat o alguna patologia d’esquena, o a una dona en el post part.
 

lunes, 18 de noviembre de 2013

AQUEST DIJOUS PASSAT A LA SECCIÓ FEM SALUT DE TV3, VAM BALLAR FENT « ZUMBA » AMB ELS AMICS DEL DIR

És una sessió de ball enfocada cap a la diversió, consisteix en realitzar un treball cardiovascular divertit, adaptable a tots els públics. On principalment es treballen molt els quàdriceps i també la zona del CORE (calaix abdominal)

Els moviments de maluc han de ser controlats afegint-t'hi la flexió dels genolls a l'hora de treballar tots els passos.

A més també es treballa la coordinació, es fa un treball coordinat de braços i cames, i la memòria.

I el que considero més important és que es pot adaptar a les necessitats de cadascú. Si voleu veure el video:.  http://www.tv3.cat/videos/4762572
 

jueves, 7 de noviembre de 2013

LA SECCIÓ D'AQUEST DIJOUS DEL "FEM SALUT" DE "ELS MATINS" DE TV3: "L'ARTROSI DE GENOLL"

El genoll es va degenerant i fa mal perquè passa això?
Amb el pas dels anys i amb els esforços que els hi hem demanat als nostres genolls que es van malmeten els cartílags i en si el que ens fa mal no són els cartílags, perquè són aneurals i avasculars, sinó que el que ens fa mal és el fregament que es produeix a l’os que hi ha per sota del cartílag que s’anomena subcondral i que està ricament innervat. L’artrosi pot ser per causa “idiopàtica” desconeguda o secundària a: un traumatisme, malalties òssies i articulars, etc...
En què consisteix el tractament conservador?
Millorar el dolor, la rigidesa i la limitació articular. Mitjançant exercicis, mitjans físics i educació sanitària.

Quants compartiments té el genoll?
Té 3 compartiments: el femoro tibial intern, el femoro tibial extern i el femoro patel·lar. (És a dir en tre el fèmur i la tíbia per la part interna, externa i entre el fèmur i la ròtula)

Quan es col·loca una pròtesis unicompartimental?
Si el desgast es concentra en un compartiment tant sols i la resta està sa i els lligaments estan bé, s’opta per fer aquest tipus de cirurgia menys traumàtica d’entrada i que respecte al màxim l’anatomia pròpia.

Després de la intervenció en què consisteix el tractament?
Els principals objectius de la recuperació després de la pròtesis  són controlar el dolor i la inflamació associada a la cirurgia; mantenir el rang de moviment i el condicionament general; restaurar la funció muscular, i optimitzar la coordinació neuromuscular de l’extremitat inferior.
I sobretot tenir clar que han reparat una part òssia i que els problemes pre-existents abans de la cirurgia a nivell de parts toves (Musculatura,...) persistiran. Ens hem d’adaptar al pacient que tenim davant

Quines són les recomanacions que han de seguir els pacients operats de pròtesis de genoll?
 
-          No posar-se res a sota del plec del genoll els primers dies (fomente el flexe= coixera)
-          No agafar-se com exercici el fet de pujar i baixar escales
-          Realitzar els exercicis que li hauran ensenyat en el postoperatori
-          Caminar poc i sovint a preferir per terrenys plans i sense dificultats
-          Cuidar el pes corporal
D’aquesta manera li donarà molts anys de vida a la pròtesis

Si voleu veure el vídeo:   http://www.tv3.cat/videos/4749971
 

viernes, 1 de noviembre de 2013

LA SECCIÓ D'AHIR DIJOUS AL "FEM SALUT" DE "ELS MATINS" DE TV3:"DIR APRIMA'T"

Ahir els companys del DIR ens van venir a presentar una activitat relacionada amb una de les demandes més habituals de cara a l'exercici físic, que és la d'aprimar-se.

Ens van mostrar una metodología d'entrenament  el "TABATA" que fa un protocol de treball general: estímuls cardiovasculars amb estímuls de força, i variant les intensitats. Hi ha moments per treballar amb intensitat més baixa, sobretot la part de força, i després amb estímuls molt curts però molt intensos. Això fa que la sessió tingui un consum calòric molt elevat, i que durant la post-sessió, quan et recuperes, també s'augmenta el metabolisme, en el sentit que cremes més energia per recuperar.

Necessariament hi ha d'haver una part d'exercici i una altra part d'asessorament i educació del que s'ha de fer fora de l'àmbit esportiu per assolir els resultats que es desitgin.

Jo el que destacaría és que es tracta d'una activitat poc agressiva pel cos i molt efectiva per l'objectiu marcat, sempre i quan es tingui en compte el control de la dieta per part d'un profesional alhora que hi hagi un control mèdic.

Si voleu veure el video: http://www.tv3.cat/videos/4739372

jueves, 24 de octubre de 2013

LA SECCIÓ D'AQUEST DIJOUS DEL "FEM SALUT" DE "ELS MATINS" DE TV3: "ELS MENISCOS DEL GENOLL"

Quina funció tenen els meniscs?
La no concordança de les superfícies articulars es compensa amb la interposició dels meniscs o fibrocartílags semilunars, que augmenten la superfície de contacte entre ambdues superfícies articulars. Per tant, juguen un paper important en la congruència articular, en l’absorció d’impactes, en la transmissió de forces entre el fèmur i la tíbia, i en l’estabilitat del genoll..
Com es lesionen?
La lesió del menisc apareix com a resultat de l’acció del pes corporal combinada amb moviments incorrectes, forçats o excessius, tant de flexió-rotació com d’extensió-rotació. Fent un  gir amb el peu en recolzament, els aterratges amb els genolls estesos i les frenades brusques amb una sola cama.
Quan es lesionen sempre s’han d’operar?
En una persona jove si li provoca bloqueig del genoll si, en una persona més gran s’ha de ser molt curós i que sigui en darrera instància si no hi ha més remei. Ja que tot i que es fa per via artroscòpia això pot accelerar processos artròsics.

Després de la intervenció en què consisteix el tractament?
Els principals objectius de la recuperació després de la meniscectomia són controlar el dolor i la inflamació associada a la cirurgia; mantenir el rang de moviment i el condicionament general; restaurar la funció muscular, i optimitzar la coordinació neuromuscular de l’extremitat inferior.
La meniscectomia parcial de la lesió de menisc pot alterar la propiocepció del genoll, suposa una pèrdua de mecanoreceptors i evidentment requereix recuperació tant de l’estabilitat mecánica com de la funcional. L’estabilitat del genoll pot ser definida com la capacitat de l’articulació per mantenir la posició (estabilitat estàtica) o mantenir la trajectòria (estabilitat dinàmica) després d’una pertorbació interna o externa. Hi té molt a veure el sistema somatosensorial o propioceptiu, que necessitarà una readaptació adequada.
En la restauració de la funció muscular, que sobretot serà de quàdriceps, isquiosurals, bessons i add-abd, es important inici amb cadena cinética oberta (per evitar compressions sobre el menisc operat), treballant amb angles de mobilitat intermitjos i amb una càrrega òptima. Progressivament anirem augmentant la càrrega i variant exercicis fins poder fer exercicis amb cadena cinética tancada (sentadeta, per exemple.)
Si voleu veure el vídeo: http://www.tv3.cat/videos/4727392

domingo, 20 de octubre de 2013

LA SECCIÓ DEL DIJOUS PASSAT "FEM SALUT" DE "ELS MATINS" DE TV3: "DIR DRUMS"

Amb els amics del DIR hem parlat d’una activitat nova que han presentat aquesta tardor que es diu: "DiR Drums", que combina coreografies amb baquetes de bateria i unes pilotes de psicomotricitat.

És tracta d’una activitat cardiovascular coreografiada, els beneficis que té són a nivell cardiovascular i muscular. A nivell muscular tonificació de la part superior, els braços (espatlla i avantbraç) NO és una activitat per fer just després d'una rehabilitació d'espatlla i s’ha d’anar amb cura si ja si pateixen problemes. Està adreçat a tothom per la seva simplicitat, però la gent quo ho faci ha de ser una mica atlètica i acostumada al gimnàs.

Cada cançó té uns moviments, un estil musical i una intensitat diferents. Cal coordinar els moviments i la percussió de les baquetes amb el ritme musical.

La classes es divideixen en escalfament, part principal coreografiada, tornada a la calma i estiraments.

Si voleu veure el vídeo:
 http://www.tv3.cat/videos/4716031

lunes, 14 de octubre de 2013

AVUI A LA SECCIÓ "EL FISIO A CASA" DEL TEP DE RAC1 HEM PARLAT DELS CRUIXIMENTS

El cruiximent muscular és un dolor muscular localitzat  que apareix en un múscul o grup de músculs unes hores després d'haver realitzat un exercici físic intens.

És una sensació molt molesta com d‘agulles” que es claven en el múscul quan intentem moure’l. (D’aquí potser ve el terme “agulletes”, mal dit en català)

En altres entorns tècnics, els cruiximents s’anomenen:

·       DMAT (dolor muscular d’aparició tardana)
·        DOMPAT (dolor muscular post esforç d’aparició tardana)
·        DOMS (en anglès: Delayed Onset Muscular Soreness)
Generalment apareixen a les 24-48 hores d’haver iniciat un exercici desmesurat per aquell moment.

Aquest dolor apareix quan s’exercita un múscul que usualment no treballem o be quant la intensitat de l’esforç ha estat molt més alta de l’habitual.

El  tipus d’exercici que produeix un nivell de cruiximent més elevat són les anomenades contraccions excèntriques.
Aquest tipus de contracció muscular es produeix quan el múscul treballa en elongació, quant s’estira, i això és dona fonamentalment en treballs de frenada. Exemple: Baixades, baixar escales, salts…
 
El cruiximent comença a notar-se unes hores després de finalitzat l’exercici, i el punt més alt de dolor es concentra entre les 24 i 72 hores posteriors. La seva durada pot arribar fins als 5 o 7 dies. Els tres dies primers és quan el dolor és més intens.
 
La hipòtesi més valorada actualment és que són microlesions musculars sobre una zona que no està preparada per aquell treball sol·licitat. Concretament s’afecta la zona múscul-tendinosa, la zona del múscul connectada al tendó, doncs és la zona que pateix més tensió. Les fibres dèbils i fatigades són les que patiran els microtraumatismes.
 
El trencament fibril·lar, que és microscòpic, provoca l’alliberació fora de la fibra de gran quantitat de metabòlics que desencadenen una resposta inflamatòria. La inflamació reté aigua i apareix l’edema. Aquesta reacció irrita les fibres nervioses i provoca el dolor.
 
 El que si està totalment demostrat és que els cruiximents no tenen res a veure amb l’acumulació d’àcid làctic al múscul. (encara es comuna la creença que les “agulletes” són punxades causades per cristalls àcid làctic acumulats al múscul. És fals.)

IMPORTANT: Són el  resultat d’un sobreesforç muscular. Diríem que és un mecanisme d’adaptació del múscul a un treball no habituat. Per tant en aquestes circumstàncies plantejades sempre tindrem agulletes. Són inevitables. Però existeixen mesures per disminuir la seva percepció i per mitigar-les quan apareguin.
Si ho voleu escoltar: https://soundcloud.com/rac1oficial/tot-s-possible-el-fisio-a-casa

 

jueves, 10 de octubre de 2013

AVUI A LA SECCIÓ "FEM SALUT" DE ELS MATINS DE TV3: "LA CONDROPATIA ROTULIANA"

1.-  Què és la condropatia rotuliana?
La síndrome femoropatelar, condropatia rotuliana o condromalacia rotuliana són els diferents noms tècnics que defineixen la degeneració del Cartílag de la ròtula.
Una degeneració que prové quan carreguem en excés. Aleshores, el genoll s'irrita, s'inflama i cal prevenir perquè no es cronifiqui.

2.-  Que fem els fisioterapeutes?
Valorar la causa: si és una mala alineació, un desequilibri muscular, valorem les activitats que fa la persona...etc. Busquem disminuir el dolor, afavorir la nutrició del cartílag (caminar, fer bombetjos, reequilibrar muscularment, estiraments...) A més sovint la gent que hi pateix el metge els hi ha receptat una medicació orientada a la protecció a mantenir les propietats del cartílag.

3.-  En què consisteix el tractament?
Ho fem mitjançant teràpia física, però sobretot mitjantçant teràpia manual i exercicis
Exercicis de cames inicialment en descàrrega, és a dir estirats sense suportar el pes del cos, i seguidament millor amb posicions de d’equilibri i evitar màquines amb cadena oberta (exercici de patada) preferiblement en cadena tancada (exercici a la màquina de premsa de cames) i estiraments d’isquiotibials i panxells.

4.-Algunes recomanacions
No agafar-se el fet de pujar i baixar escales com un exercici si ja patim del genolls o tenim una edat avançada, perquè pateix molt l'articulació femoro patelar (la ròtula)

Evitar el sobrepès ja que a l'existir una sobrecàrrega, s'estan excedint les càrregues fisiològiques per a les quals s'han dissenyat aquests teixits i per tant poden veure's afectats i sofrir danys que en ocasions són o irreparables o de molt difícil solució.

El millor exercici és caminar, si és possible  per terreny tou i sense masses pendents (gespa, terra, muntanya), perquè fem compressió descompressió és el millor per la nutrició del cartílag

Si correm fer-ho amb el material adient, sabatilles que esmorteixin els impactes, mitjons que transpirin i si cal passar pel podòleg

Evitar practicar esports sense la preparació adequada No tots els exercicis s'adapten a les condicions físiques i estructurals d'una persona.

jueves, 3 de octubre de 2013

AVUI A LA SECCIÓ ”FEM SALUT” DE ELS MATINS DE TV3: « LA IMPORTÀNCIA DE CAMINAR»

Avui he tingut el plaer de compartir Secció amb l'alpinista Ferran Latorre que ja ha fet 8 ascensions a 8000metres  i Lluís Garrofé gran excursionista que ha pujat a més de 160 muntanyes de 3000 metres.
 
 
Caminar és una activitat cardiovascular saludable, és a dir, que fa treballar el nostre sistema cardíac, a més del respiratori i el circulatori. També és molt recomanable per a la nutrició dels cartílags, que són el teixit que revesteix la part final dels ossos (són com unes esponges). I que es nodreixen per compressió/descompressió.
Als que els agradi caminar i fer excursions per la muntanya, és aconsellable que facin un cert entrenament. Cal començar amb una bona base física, cal fer una activitat cardiovascular saludable prèviament, iniciar-se amb excursions senzilles i anar progressant de mica en mica.
Recordo que fa un temps  em van explicar que la diferència entre un sender i un altre venia marcat per 3 factors: la distància, el desnivell i la dificultat* sempre que es fa una sortida, l'organització l'ha anat a fer prèviament per si el terreny ha canviat, si hi ha alguna dificultat afegida, etc (JOAN CONILL, responsable secció senders Unió Excursionista de Vic)
M'agrada molt la reflexió que fa en Lluís Garrofé en el seu llibre “Caminar per ser feliç”: “ tots els mitjans ens estan bombardejant que hem de caminar, però hem de tenir molt en compte què és el que podem fer perquè cadascú ha de caminar pel que pot i no pel que voldria.
Caminar no ha de ser una càrrega, sinó un alliberament i una manera d'omplir el nostre temps” i ...m'atreviria a dir de Fer Salut!
 
Vull acabar dient: Cal marcar-se reptes realistes i anar progressant de manera moderada i meditada i assessorar-se dels professionals experts adients.