Aquest divendres passat es va celebrar a Palma de Mallorca la VI Reunió de l'Unigroup, sota la direcció del Dr. José Aragón i co-dirigida pel Dr. Philliphe Cartier, dos metges de reconegut prestigi i amb una gran experiència en aquest tema. Enguany he estat ponent presentant l'abordatge del tractament pre i postcirurgia de les pròtesis unicompartimentals de genoll, dintre de la sessió teòrica on també van participar en la meva taula companys de l'hospital com el Cap d'anestesiologia, presentant el protocol d'anestèsia, així com dues infermeres de quiròfan, presentant l'instrumentació i el check list d'infermeria. Entre tots preteniem exposar la nostra manera de fer el nostre FAST-TRACK particular, adaptat a l'Hospital que treballem.
A continuació passo en síntesi el resum de la meva comunicació:
La fisioteràpia precirurgia consisteix bàsicament en educar i conscienciar el nostre pacient de tot el procés pel qual haurà de passar i de fer-lo partícep i motivar-lo en tot moment perquè li sigui el més àgil i menys dolorós possible.Li expliquem en què consisteix la intervenció que li feran i quin serà el programa d'exercicis i de tractament que seguirà i li donem unes recomanacions prèvies a la cirurgia.
Previ a la intervenció són pacients que com diria el Dr. Lephart (1), tenen un dèficit propioreceptiu i una disminució del control neuromotor, aspectes importantíssims a treballar "a posteriori" en el tractament postquirúrgic.
Hem de tenir en compte 3 aspectes fonamentals:
- Que els problemes periarticulars i musculars preexistents, romandran després de la intervenció
- Que el traumatisme quirúrgic perturba l'equilibri estàtic i dinàmic dels pacients, que ja està de per si alterat per l'edat i la patologia articular (2).
- S'ha de privilegiar el treball funcional (3).
Nombrosos autors estan d'acord en l'importància de la recuperació articular, muscular, sensoriomotriu i de sedació dels fenòmens dolorosos (4). Però no es tracta d'una qüestió de quantitat, sinó de qualitat (5).
El nostre protocol consisteix en treure del llit al pacient poques hores després que hagi estat intervingut, tot sedestant-lo, posant-lo dret i fent-lo deambular, fomentant d'aquesta manera un tractament el més funcional possible.
El pacient és donat d'alta a les 48h-72hores, amb una pauta d'exercicis apresa per poder fer en el seu domicili i deambulant amb dos bastons i podent recolzar l'extremitat operada. A més d'haver rebut uns consells d'higiene de vida i del bon manteniment de la seva pròtesis.
En conclusió podriem acabar dient: que el tractament de fisioteràpia s'aplica de manera precoç, ha de ser adaptat a cada pacient en funció de la seva realitat fisiològica i biomecànica.
(1) SCOTT M. LEPHART, FREDDIE H. FU: Proprioception and Neuromuscular Control in Joint Stability
(2) DUFOUR M, PILLU M. . Biomécanique fonctionnelle. Paris: Éditions Masson, 2005
(3) RISSANEN P, ARO S, SINTONEN H, SLATIS P, PAAVOLANINEN P: Quality of live and functional stability in hip and knee: a prospective study. Qual Life Res 1996;5:56-64
(4) FRANKLIN PD, MCLAUGHIN J, BOISVERT CB, LI W, AYERS DC. Pilot study of methods to document quantity and variation of independent patient exercice and activity afhther total Knee arthroplasty. The journal of Artrhoplasty 2006; vol.21; nº6:suppl.2
(5) LENSSEN AF, CRIJNS YHF, WALTJÉ EMH, VAN STEYN MJA, GEESINK RJT, VAN DEN BRANDT PA, DE BIE RA. Efficiency of immediate postoperative inpatient physical therapy following total Knee arthroplasty: an RCT. BMC Musculoskeletal Disorders 2006;7:71
Entradas
