sábado, 12 de mayo de 2018

8ena SECCIÓ DE EL FISIO A CASA: COM AFRONTAR LA INESTABILITAT DE TURMELL


“El turmell és una gran frontissa”. El turmell ens dona l’estabilitat necessària gràcies a diferents actors que hi convergeixen, com superfícies òssies, lligaments, músculs i càpsules, entre d’altres.

La inestabilitat al turmell és un problema que afecta moltes persones i que es deu a diferents causes: una laxitud articular, alteracions anatòmiques del peu, un desequilibri postural i, naturalment, un esquinç de turmell mal curat.

Què podem fer: Anirà en funció de si està en una fase de recuperació d'un esguinç o si és un tractament preventiu per laxitud.

- Tonificar la musculatura del turmell - Sobretot peroneos (amb gomes, sorra, exercicis unipodals amb inestabilitats, fins i tot si hi ha molta debilitat amb algun electroestimulador

- Tenir en compte i explorar la resta de l'extremitat per veure debilitats musculars a cuixa i maluc

- Protegir-se: embenats preventius en l'esport , utilitzar bon calçat en el dia a dia, ...

- Corregir: plantilles si és el cas.



7ena SECCIÓ DE EL FISIO A CASA: PERQUÈ APAREIXEN LES RAMPES I COM PREVENIR-LES?


Són només uns segons. Potser algun minut, però durin més o menys, fan molt de mal. Les rampes són una sensació de dolor causada per un espasme o contracció muscular sobtada i involuntària que cedeix espontàniament. Normalment apareixen amb més freqüència als bessons, però també en altres parts del cos, com les cuixes, els peus o les mans. 

L’origen de les rampes musculars

- Fatiga o esgotament muscular (per una falta d’entrenament).

- Desequilibri electrolític (dèficit d’alguns minerals com potassi, calci, magnesi, clor o sodi).

- Falta de vitamines que enforteixen i mantenen l’estructura muscular en condicions.

- Deshidratació , desequilibris musculars o falta d’entrenament.

- Problemes de mala circulació que dificulten el retorn venós i que poden afectar embarassades, persones amb varius i amb hàbits sedentaris.

Les rampes ens afecten més a la nit perquè és quan deixem el múscul en posició d’escurçament i aleshores es fatiga. Quan apareguin hem d’estirar la zona afectada.

Trucs per prevenir les rampes:

-Hidratar-se bé. Beure uns dos litres d’aigua al dia aproximadament. No concentrar la ingesta d’aigua només en els àpats.

- Quan fem esport, escalfar i estirar correctament.

- Si les rampes s’originen per problemes circulatoris, fer exercicis de retorn venós.

Menjar aliments rics en minerals i fer una dieta variada.


sábado, 24 de febrero de 2018

6ena SECCIÓ DE EL FISIO A CASA: LA IMPORTÀNCIA D'UN ESTIL DE VIDA ACTIU EN LA GENT GRAN

Un estil de vida actiu és sinònim de salut per a tothom. Pel que fa als joves i també en gent gran. De fet, estar actius ens ajuda a viure en millors condicions, amb més força i equilibri i, per tant, amb menys risc de patir caigudes.

S’hauria de mirar de trencar el cercle:

DISMINUCIÓ MOBILITAT= DISMINUCIÓ FORÇA = INSEGURETAT

S’hauria d’aconseguir un Estil de vida actiu en funció de les preferències de la persona. I saber quin exercici físic és el més adient per la persona en funció de la seva patologia o afectació. Tant de bo que en aquest sentit amb persones amb patologia el portés el fisioterapeuta, ja que és el professional de la Salut idoni per tractar persones grans amb patologia de base.

Hi ha evidencia que caminar no preveu caigudes!!! … els estudis així ho demostren. Caminant en faig prou? No Caminar és bo per la salut, té molts beneficis, és un bon exercici cardiovascular però no n’hi ha prou per disminuir caigudes. Prevenció de caigudes no només passa per un exercici cardiovascular sinó que passa sobretot de força i equilibri.

Per tant s’hauria de fer un treball a diferents nivells: Cardiovascular, equilibri i coordinació, força/tonificació, mobilitat i d’higiene postural.


sábado, 27 de enero de 2018

5ena SECCIÓ DE EL FISIO A CASA: REFLEXIONS ABANS DE COMENÇAR A FER EXERCICI

El mes de gener és època de bons propòsits, de prometences i compromisos... que sovint en poc temps es poden veure frustrats.
A la secció d'aquest mes hem tractat una mica aquest tema, la importància de fer exercici de manera regular i continuada, però alhora adaptat a cadascú.
És important fer-se responsable de la necessitat d'exercici que requereix el cos per matenir-se sa i dels grans beneficis a curt i a llarg termini que aquest hàbit reporta en la salut a tots els nivells: físic, psicològic i social.
Els estudis ja ens ho diuen: "practicar 15 minuts d'exercici moderat cada dia incrementa notablement l'esperança de vida. Aquesta investigació basada en el seguiment durant vuit anys de 400000 Taiwanesos majors de 20 anys, demostra que amb només 15 minuts d'exercici al dia el risc de mortalitat es redueix en un 14%. És a dir, es guanyen tres anys més de vida. Aquest risc de mortalitat es pot reduir un 4% més si es realitzen en total 30 minuts d'exercici al dia.

L’exercici alhora de fer-lo es bo, en funció a 3 paràmetres: tipus d’exercici, quantitat i intensitat. Evidentment també en funció de l’estat físic de la persona, que requerirà més o menys control.

Per aquest motiu hem de recórrer als professionals adients per assessorar-nos que és el millor per nosaltres i no regir-nos per les modes actuals, que no vol dir que siguin dolentes però si que pot ser que no siguin del tot escaients per nosaltres.




domingo, 31 de diciembre de 2017

TOCA FER BALANÇ DEL 2017....

La CIÈNCIA l’he feta:


Participant com a Ponent  el mes de Gener a la  Jornada UNIGROUP presentant “Integral action plan in the knee arthroplasty in the fundation HES”. El mes de març moderant la Jornada d’Ones de Xoc de la SCBF i la Jornada d’Ortogeriatria de l’Hospital de l’Esperit Sant. En el mes de novembre realitzant un dels tallers Pre- XIII Congrés  de la Societat Catalano Balear de Fisioteràpia a l’ACMB presentant “Tractament de Fisioteràpia post Fractura d’húmer” i realitzant 2 ponències al Congrés d’Espatlla d’ECUFIS a Bilbao, presentant “Tractament d’inestabilitats d’espatlla post cirurgia” i “Tractament post cirurgia de les Fractures d’húmer.  Assistint al Congrés de la SFRE a París, a la Jornada de neuromusculoesquelética del CFC i al 13è Congrés de la SCBF.

La DOCÈNCIA:

S’han consolidat alguns Cursos Monogràfics d’espatlla: 7ena edició a Fisioformación, 4a Edició a l’EUSES a Girona,la 3era Edició a:l’UDL a Lleida,Fisiodocent a Fuengirola, al Col·legi de Fisioterapeutes de Madrid, a la FUB a Manresa; i 2a edició del Col·legi de Fisioterapeutes de Galicia. A més d'enguany com a novetats: 2 edicions a l’Albir, 2 edicions a Blanquerna, 2a edició a la Clinica Alicante i a l’Hospital Sureste de Madrid.

I he seguit  impartint docència a l’estranger a França per cinquè any consecutiu (http://www.tminstitute.fr) On he realitzat 8 formacions específiques d’espatlla, un total de
84 hores de vol, en diferents indrets: Lyon, Nice, Nantes, Perpignan i Toulouse .Es tracta d’una experiència molt enriquidora!

La DIVULGACIÓ:

He seguit col·laborant al programa “TOT ÉS POSSIBLE” de RAC1 amb l’Elisenda Camps i ha estat la meva setena temporada en el Programa  fent la secció “El Fisio a Casa” (http://www.rac1.cat).
El mes d’abril vaig fer una Conferència/Taller sobre com prevenir el mal d’esquena a la UOC dintre de la Setmana Saludable i el mes de maig una Conferència/Taller sobre com prevenir el mal d’esquena dintre de la Setmana de Seguretat en el treball de l'ICS.

I l’ASSISTÈNCIA:


He seguit fent bullir l’olla tant a la consulta, com a l’Hospital de l’Esperit Sant on tinc la sort de liderar un Gran EQUIP de Fisioterapeutes, el FISIOTEAM.

El 2017 ha estat un any molt dur a nivell personal i que espero remuntar mica en mica amb nous reptes, moltes ganes i molta il·lusió. Pel 2018 desitjo molta salut, una mica de sort i sobretot encert.



martes, 12 de diciembre de 2017

4a SECCIÓ DE EL FISIO A CASA: L'OSTEOPOROSI

A la secció d’avui hem parlat de l’osteoporosi que és la descalcificació del teixit ossi a conseqüència d’una major activitat dels osteoclastes. S’altera l’equilibri entre la quantitat d’os reabsorbit i l’os format.

Les principals fractures osteoporòtiques són: la de fèmur, la de columna i la de canell.

L’osteoporosi es classifica en:

Osteoporosi Primària

POST-MENOPÁUSICA  (tipus 1).

ASSOCIADA  A  L’EDAT  (tipus 2)
 
Osteoporosi Secundària

§  PÈRDUA  d’Os  associada  a:

Un agent  identificable.

Us de Fàrmacs.

Malaltia associada.

Els objectius del tractament són: Mantenir o fer augmentar la massa òssia i prevenir les fractures.

Si voleu escoltar-ho:
http://www.rac1.cat/programes/tot-es-possible/20171212/433590813953/osteoporosi.html

viernes, 8 de diciembre de 2017

3era SECCIÓ DE EL FISIO A CASA: LA HIPERLAXITUD


A què és deguda?
Un dels principals components dels teixits connectius del nostre organisme és el col·lagen i la gent que pateix hiperlaxitud el seu col·lagen és més elàstic. Aquest teixits estan dissenyats per donar consistència als tendons, als lligaments, a la pell... i en aquest cas es troben més elàstics de lo normal.

Són gent que poden regirar-se el turmell amb facilitat i a priori d’entrada no fer-se tant mal, però tenen més predisposició a patir una inestabilitat (d’espatlla, genoll, turmell...)

Com se sap si se’n té?
Hi ha uns criteris és l’score de Beighton:
-         Presentar una hiperextensió de colze de més de 10º
-         Tocar de forma passiva l’avantbraç amb el polze tenint el canell amb flexió
-         Extensió passiva dels dits a més de 90º
-         Hiperextensió de genoll de més de 10º
-         Tocar el terra amb el palmells de les mans al ajupir-se sense doblegar els genolls
-          
I això és un problema o pot esdevenir-lo?

La laxitud és una qualitat que tenim tots, ara quan es té en excés (Hiperlaxitud) pot esdevenir un problema quan es perd musculatura o es té la musculatura desequilibrada que pot aparèixer una inestabilitat.