El passat 17 d'octubre vaig fer conjuntament amb el Dr. Joan Armengol la Sessió científica mensual de la Societat Catalano Balear de Fisioteràpia (http://www.scfisioterapia.cat/), portava per títol:
Inestabilitat glenohumeral. Conceptes funcionals, anatòmics i terapèutics
El Dr. Armengol va exposar el tractament mèdic i un servidor l'abordatge de fisioteràpia, aquí teniu el resum de la meva exposició:
1.- Quina diferencia hi ha entre inestabilitat i hiperlaxitud
Podem dir que la inestabilitat és el resultat d'una disfunció entre els múltiples estabilitzadors articulars. No estàrelacionat amb una única patologia. Fa referència més a l’estabilitat
d’origen NEUROMUSCULAR
La Hiperlaxitud posa en evidencia la insuficiència de les estructures responsables de
l’estabilitat passiva de l’articulación. (R1>85ºBilateral)
Ryu R.K.N.Arthroscopic Bankart Repair for Traumatic Anterior Shoulder Instability A.A.O.S.
73rd. Annual Meeting.Chicago. Marzo-2006
Billuart,F, Chanussot JC, Devun L.,Gagey O; “Les mécanismes de protection articulaire”. XXXVII
Journées de l’INK 2005, KS n.459 octubre 2005
2.- Quin és el principal estabilitzador de l'espatlla?
És el MANEGOT dels rotadors el principal responsable de l’estabilitat
R. Debski, M.Sakane, S. Woo, E. Wong, F. Fu, J. Warner. Contribution of the passive properties of the rotator cuff to glenohumeral stability during anterior-posterior loading. J Shoulder Elbow Surg 1999 ; 8,4 : 324-329
Lagniaux F,Troy P. Prise en charge éducative de l’épaule instable du sportif. kinésithérapie KS nº 514-Octobre 2010 29-32
3.- Quines sós les causes i els tipus d'inestabilitats que hi ha?
Causes:
- POST TRAUMÀTICA (TUBS) Traumatic Unilateral Bankart Surgery
- MICROTRAUMÀTICA (AIOS) Adquired Inestability Overstress Surgery
- CONSTITUCIONAL (AMBRI) Atraumatic Multidirectional Bilateral Rehabilitation Inferior Capsular Shift
Tipus:
INESTABILITAT ANTERIOR
– Traumàtica
– Microtraumàtica
– Constitucional
• INESTABILITAT POSTERIOR
- Constitucional: Luxació posterior
voluntaria
- Traumática
• INESTABILITAT MULTIDIRECCIONAL
– Constitucional = hiperlaxitud
4.- Quin és el tipus més freqüent i el Tractament més habitual?
El tipus més freqüent és la INESTABILITAT ANTERIOR. Els esportistes d’alt nivell estan exposats a patir una inestabilitat adquirida caracteritzada per la laxitud de la càpsula anterior, i en conseqüència, utilitzen l’espatlla de manera extrema en los movimients de llançament (A.I.O.S)
Wilk KE, Meister K, Andrews JR. Current concepts in the rehabilitation of the overhead
throwing athlete. Am J Sports Med 2002; 30(1): 136-151.
Tractament Habitual de la INESTABILITAT: Insisteixen en la tonificació durant més de 40
anys molts autors (De Palma 1969, Symeonides 1972, Mac Kernan 1989). Els estudis més recents mostren que aquest múscul era sovint deficitari.
L’estudi de l’equip de Pittsburg mostra que la cocontracció del manegot creant el « raideur active » que estabilitza el cap de l’húmer
Contribution of the passive properties of the rotator cuff to glenohumeral stability during anterior-posterior loading. R. Debski, M.Sakane, S. Woo, E. Wong, F. Fu, J. Warner. J Shoulder Elbow Surg 1999 ; 8,4 : 324-329
5.- Com hauria de ser el Tractament Conservador?
4 FASES
1. Recuperació de la mobilitat articular i del trofisme muscular
2. Millorar la força, la “endurance” i el control neuromuscular
3. Recuperació integral de la força
4. Adaptació de l’espatlla a situacions difícils (rapidesa, amplituds …)
Thierry MARC “Rééducation des inestabilités d’épaule”. Kinésithérapie nº459 octubre 2005
6.- Quines són les particularitats dels diferents tractaments postquirúrgics?
- BANKART o SLAP ARTROSCOPIA
- REFORÇ EXTRACAPSULAR
- BUTÉE o BRISTOW LATARJET
- CAPSULAR SHIFT
En Fase Hospitalària: Se li explica al pacient el que pot fer amb el seu braç: com ha de rentar-se, vestir-se, la posició a l’hora de dormir i els exercicis que pot anar fent.
Anar progressivament del passiu, actiu- assistit, actiu i resistit
-- A curt termini (3 primers mesos): càrregues molt precoces
– A mig termini (3 als 6 mesos): mala dosificació de l’augment de les resistències
– A llarg termini (després dels 6 mesos): mala cinemàtica
Realitzem 1800 Cicles per dia a la vida quotidiana i s’han de respectar els períodes de
cicatrització
CONCLUSIONS
Fer un treball de prevenció segons l'activitat de l'esportista, tractament conservador depenent de la gravetat de la lesió. fer un tractament de fisioteràpia adaptat a cada pacient, i sinó funciona o recidiva donar pas a la intervenció quirurgica
d’origen NEUROMUSCULAR
La Hiperlaxitud posa en evidencia la insuficiència de les estructures responsables de
l’estabilitat passiva de l’articulación. (R1>85ºBilateral)
Ryu R.K.N.Arthroscopic Bankart Repair for Traumatic Anterior Shoulder Instability A.A.O.S.
73rd. Annual Meeting.Chicago. Marzo-2006
Billuart,F, Chanussot JC, Devun L.,Gagey O; “Les mécanismes de protection articulaire”. XXXVII
Journées de l’INK 2005, KS n.459 octubre 2005
2.- Quin és el principal estabilitzador de l'espatlla?
És el MANEGOT dels rotadors el principal responsable de l’estabilitat
R. Debski, M.Sakane, S. Woo, E. Wong, F. Fu, J. Warner. Contribution of the passive properties of the rotator cuff to glenohumeral stability during anterior-posterior loading. J Shoulder Elbow Surg 1999 ; 8,4 : 324-329
Lagniaux F,Troy P. Prise en charge éducative de l’épaule instable du sportif. kinésithérapie KS nº 514-Octobre 2010 29-32
3.- Quines sós les causes i els tipus d'inestabilitats que hi ha?
Causes:
- POST TRAUMÀTICA (TUBS) Traumatic Unilateral Bankart Surgery
- MICROTRAUMÀTICA (AIOS) Adquired Inestability Overstress Surgery
- CONSTITUCIONAL (AMBRI) Atraumatic Multidirectional Bilateral Rehabilitation Inferior Capsular Shift
Tipus:
INESTABILITAT ANTERIOR
– Traumàtica
– Microtraumàtica
– Constitucional
• INESTABILITAT POSTERIOR
- Constitucional: Luxació posterior
voluntaria
- Traumática
• INESTABILITAT MULTIDIRECCIONAL
– Constitucional = hiperlaxitud
4.- Quin és el tipus més freqüent i el Tractament més habitual?
El tipus més freqüent és la INESTABILITAT ANTERIOR. Els esportistes d’alt nivell estan exposats a patir una inestabilitat adquirida caracteritzada per la laxitud de la càpsula anterior, i en conseqüència, utilitzen l’espatlla de manera extrema en los movimients de llançament (A.I.O.S)
Wilk KE, Meister K, Andrews JR. Current concepts in the rehabilitation of the overhead
throwing athlete. Am J Sports Med 2002; 30(1): 136-151.
Tractament Habitual de la INESTABILITAT: Insisteixen en la tonificació durant més de 40
anys molts autors (De Palma 1969, Symeonides 1972, Mac Kernan 1989). Els estudis més recents mostren que aquest múscul era sovint deficitari.
L’estudi de l’equip de Pittsburg mostra que la cocontracció del manegot creant el « raideur active » que estabilitza el cap de l’húmer
Contribution of the passive properties of the rotator cuff to glenohumeral stability during anterior-posterior loading. R. Debski, M.Sakane, S. Woo, E. Wong, F. Fu, J. Warner. J Shoulder Elbow Surg 1999 ; 8,4 : 324-329
5.- Com hauria de ser el Tractament Conservador?
4 FASES
1. Recuperació de la mobilitat articular i del trofisme muscular
2. Millorar la força, la “endurance” i el control neuromuscular
3. Recuperació integral de la força
4. Adaptació de l’espatlla a situacions difícils (rapidesa, amplituds …)
Thierry MARC “Rééducation des inestabilités d’épaule”. Kinésithérapie nº459 octubre 2005
6.- Quines són les particularitats dels diferents tractaments postquirúrgics?
- BANKART o SLAP ARTROSCOPIA
- REFORÇ EXTRACAPSULAR
- BUTÉE o BRISTOW LATARJET
- CAPSULAR SHIFT
En Fase Hospitalària: Se li explica al pacient el que pot fer amb el seu braç: com ha de rentar-se, vestir-se, la posició a l’hora de dormir i els exercicis que pot anar fent.
Anar progressivament del passiu, actiu- assistit, actiu i resistit
Els anclatges, el cirurgià no ha reinsertat el tendó, l’ha plicat a sobre l’os i serà el temps el que el fera cicatritzar, i això és llarg (veritable reinserció)
S'han de respectar perquè sinó crearan problemes:
-- A curt termini (3 primers mesos): càrregues molt precoces
– A mig termini (3 als 6 mesos): mala dosificació de l’augment de les resistències
– A llarg termini (després dels 6 mesos): mala cinemàtica
Realitzem 1800 Cicles per dia a la vida quotidiana i s’han de respectar els períodes de
cicatrització
CONCLUSIONS
Fer un treball de prevenció segons l'activitat de l'esportista, tractament conservador depenent de la gravetat de la lesió. fer un tractament de fisioteràpia adaptat a cada pacient, i sinó funciona o recidiva donar pas a la intervenció quirurgica
Aprofito aquest post per agrair la invitació i la participació dels assistents.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario