jueves, 12 de septiembre de 2013

AVUI A LA SECCIÓ DE "FEM SALUT" DE "ELS MATINS" DE TV3, HEM PARLAT LES TENDINOPATIES D'AQUIL·LES

1.- Com l’hem d’anomenar el dolor al tendó d’Aquiles?Realment està inflamat el tendó?

-       Fins fa poc es considerava que el dolor crònic a nivell aquil·lià comportava la presència d’un component inflamatori i els termes «tendinitis» i «tendonitis» s’usaven de forma habitual. Actualment, l’avaluació histològica de les biòpsies, la microdiàlisi intratendinosa i les anàlisis genètiques tecnològiques de les biòpsies han mostrat que no hi ha signes d’inflamació per prostaglandina i, per tant, no s’han d’utilitzar aquests termes. Hauríem de parlar de tendinopatia en fase aguda o crónica.
 
-       De vegades, existeix la inflamació de la beina externa del tendó, anomenada paratendó. La inflamació d’aquest embolcall conjuntiu pot presentar-se de forma aïllada, i rep el nom de «paratendinitis» o de forma associada a una tendinopatia o tendinosi, caracteritzada gairebé sempre per una crepitació de l’estructura.

2.- On es localitza la lesió?

-       El tendó surt de la confluència dels panxells i el soli fins el Calcani
-       En dos punts: a nivell de la inserció del tendó o a nivell del cos del tendó.
(El punt mes feble del tendó esta a uns 2-4 cm de la inserció per una manca d’irrigació i es mes fàcil lesionar-se allà).

3.- Perquè es produeix?
Les causes poden ser:
  • Anatòmiques (Desviació del taló, deformitats dels peus pronador, un peu bot o pla, un taló var o valg…)
  • Esportives. Estudi del calçat, sistemes d’entrenament, gestos tècnics,..
  • Causes d’origen sistèmic, reumàtiques, metabòliques…
  • Causes Traumàtiques
4.- Perquè fa mal?

-       Diverses teories intenten explicar l’origen del dolor, i actualment  la més acceptada és la basada en el model vascular, els microtraumatismes repetits a la inserció del tendó donen lloc a un procés cíclic d’isquèmies repetides que afavoreix l’alliberament de factor de creixement neural i, per tant, de substància P que facilita la hiperinnervació sensitiva nociceptiva en el lloc de la inserció. Segons aquest model, quan hi ha una lesió del tendó per degeneració, les cèl·lules afectades alliberen substàncies químiques tòxiques que impacten sobre les cèl·lules veïnes intactes

5.- En què consisteix el tractament?
Les tendinopaties són una patologia de tractament difícil.

- Bicicleta o treball sense impacte per escalfament del tendó.

- Teràpia manual.

Mobilització de les articulacions del turmell i del peu + escalfament del tendó pre sessió de tractament.

-Treball transversal i d’extensibilitat del tendó previ als excèntrics

-Treball longitudinal sobre la beina peritendinosa.
 
- Termoteràpia Profunda (Indiva)

 - Estiraments en tensió activa del tríceps sural previs al treball excèntric.

-Massatge de descàrrega dels bessons/soli/planta del peu.
 
6.- Quin seria el treball preventiu?
TREBALL PREVENTIU en el cas dels esportistes:

 Anàlisi biomecànica de la bipedestació, carrera i marxa, per tal de veure si hi ha alguna alteració del recolzament, peu valg/var, pronació anterior, limitació en la dorsiflexió, genu valg, etc.

Estudi del calcat utilitzat més freqüentment per cada jugador.

Estudi de les superfícies on es realitzen normalment els entrenaments durant la temporada i en especial durant el període de pretemporada.

Escalfaments específics previs a les sessions. Es recomanen principalment estiraments en tensió activa i de contrast a l’inici de la sessió i estiraments passius al final de la sessió.

Crioteràpia final dels entrenaments,
Mesures de recuperació post esforç (estiraments, massatge de descarrega muscular, hidroteràpia, nutrició I hidratació,...).
Incloure, almenys dues vegades per setmana, exercicis preventius de les tendinopaties aquílies. En els estiraments diaris, recomanats anteriorment, que actuaran sobre l’estructura musculotendinosa, s’inclourà un treball de 2 vegades per setmana, de 6 sèries de 10 repeticions amb cada cama de l’exercici excèntric