Fa dies que hi dono voltes i avui corrent ho he acabat de madurar i
aprofito per deixar-ho palès per escrit... com diu aquell “és quan corro que em
dóna per pensar i que hi veig més clar”.
I és que ja fa un temps que ho tenia al cap d’escriure un post sobre això,
que s’ha de mirar de fer per ser millor cada dia en el teu ofici.
Com diu el meu psicòleg en Pep Marí: “si no millores, empitjores; la fase
de manteniment no existeix” i sovint s’escolta allò de: “el més difícil és
arribar a dalt de tot, després només cal mantenir-se...” això no és del tot
cert.
I és que la història ve de lluny, conjuntament amb el meu bon amic Jordi
Sanuy vam escriure el Llibre “Tu també Pots: Prepara’t amb els millors” i vam
entrevistar a 18 esportistes TOP, els millors del moment per esbrinar quins
eren els seus secrets per arribar a ser els millors en la seva disciplina. I no
hi ha molt secret, quan els hi preguntàvem aquests campions: si un campió neix
o es fa? La resposta era clara:"neix i es va fent". Un neix amb unes certes
aptituds i si les treballes i les desenvolupes arribes assolir un resultat. Per
tant podem dir que tothom té unes certes aptituds i si sabem treure-les partit
podem aconseguir un gran resultat.
Però anem al títol d’aquest post, jo vull ser dels millors de la meva
professió... aquí m’atreviria a parlar de més artistes o gent TOP en diferents
camps i gent que ha sentat càtedra en la seva professió com per exemple a part
de Messi en el Futbol, Ferran Adrià en la cuina o Lluís Llongueras en
Perruqueria. Per tant anem a analitzar que han fet i quins símils podem trobar
en la nostra manera de fer. Tots són gent molt brillant, pencaire, preparada,única però sobretot amb moltes ganes,il·lusió il·limitades i un Gran esperit de superació, com diria la meva àvia: "no en tenen mai prou"
Els inicis tots són molt durs... s’ha d’estudiar força, per poder començar
a exercir en condicions. I és com veus que aquests artistes dels que parlàvem
els seus inicis van ser duríssims, el Messi havent de fer tractaments per
aconseguir un desenvolupament correcte i plans d’entrenament específics, o el
Ferran Adrià treballant un munt d’hores fent entrepans, o el Lluís Llongueras
tallant i pentinant gent a domicili i procurant crear estil. Aquí en aquesta
etapa és on alguns estudiants s’atreveixen a criticar on van a fer pràctiques i
evidentment sense tenir cap experiència, només amb la informació que han rebut
per part dels professors, i m’atreviria a dir que de vegades esbiaixada. Per
tant s’ha de ser molt prudent i com deia el meu avi al cel sigui, durant
aquesta etapa cal: “veure, escoltar i callar”. Molt provablement durant aquesta
etapa ens cal veure el que es fa i com es fa per prendre bona nota i així quan
ens toqui a nosaltres volar sols agafar el que creiem que sigui millor i afegir
el que calgui. I no criticar sense tenir cap bagatge només pel que ens han
explicat. Ens cal tenir criteri propi i per tenir-lo hem d'haver treballat i experimentat força.
Un cop acabem la carrera i comencem a treballar, cosa que no és tasca fàcil
a dia d’avui, ens toca anar posant en pràctica els coneixements apresos i
seguir aprenent una mica més dels camps que més tractem. El símil en el Cas de
Messi és anar jugant a l’equip de la seva edat i anar convocat i jugar en una
categoria superior.
De vegades hi ha cursos o Jornades a les que assistim que pensàvem que ens
aportarien més del que n’hem acabat treien, això és el mateix que passa que de
vegades que et convoquen i no jugués.
Però toca treballar i cal cuidar-se, com diu el meu Bon amic Lluís
Llongueras cal predicar amb l’exemple i el nostre físic, la imatge i la nostra
manera de fer seran de vital importància. Això costa a tothom, al Messi també i
sinó que li preguntin la metamorfosi que va patir, en quan alimentació i
rutines.
Després un altre dilema és que no podem ser molt bons en tot, encara en la
nostra estimada professió no existeix l’especialització, tot i que està clar
que no podem dominar-ho tot amb la complexitat que això significa, i que de ben
segur que en un futur no molt llunyà s’acabarà duent a terme. Aquí buscant el
símil esportiu el Gran esportista té una gran polivalència, però una expertesa
o especialització en una posició.
Seguint en aquesta línia les lesions són petites aturades que pateix l’esportista
i que formen part de la seva professió. A nosaltres els fisioterapeutes les
lesions són els moments en que ens aturem i no tenim nous reptes i està clar
que ens calen perquè si ens aturem empitjorem.
El que està clar és que de Messi n’hi ha un, de Llongueras i de Ferran
Adrià també, però són gent de la que podem aprendre molt i quan esbrines una
mica el que han fet i fan te n’adones que no hi ha secrets que cal treballar
molt i sempre creure que pots millorar.
En conclusió el que en trec de tot plegat és que ens cal ser inquiets amb
el que fem i no pensar mai que no podem progressar, sempre podem seguir
millorant.
Entradas
