JO VULL SER EL “MESSI” DE LA FISIOTERÀPIA….

Fa dies que hi dono voltes i avui corrent ho he acabat de madurar i aprofito per deixar-ho palès per escrit... com diu aquell “és quan corro que em dóna per pensar i que hi veig més clar”.

I és que ja fa un temps que ho tenia al cap d’escriure un post sobre això, que s’ha de mirar de fer per ser millor cada dia en el teu ofici.

Com diu el meu psicòleg en Pep Marí: “si no millores, empitjores; la fase de manteniment no existeix” i sovint s’escolta allò de: “el més difícil és arribar a dalt de tot, després només cal mantenir-se...” això no és del tot cert.

I és que la història ve de lluny, conjuntament amb el meu bon amic Jordi Sanuy vam escriure el Llibre “Tu també Pots: Prepara’t amb els millors” i vam entrevistar a 18 esportistes TOP, els millors del moment per esbrinar quins eren els seus secrets per arribar a ser els millors en la seva disciplina. I no hi ha molt secret, quan els hi preguntàvem aquests campions: si un campió neix o es fa? La resposta era clara:"neix i es va fent". Un neix amb unes certes aptituds i si les treballes i les desenvolupes arribes assolir un resultat. Per tant podem dir que tothom té unes certes aptituds i si sabem treure-les partit podem aconseguir un gran resultat.

Però anem al títol d’aquest post, jo vull ser dels millors de la meva professió... aquí m’atreviria a parlar de més artistes o gent TOP en diferents camps i gent que ha sentat càtedra en la seva professió com per exemple a part de Messi en el Futbol, Ferran Adrià en la cuina o Lluís Llongueras en Perruqueria. Per tant anem a analitzar que han fet i quins símils podem trobar en la nostra manera de fer. Tots són gent molt brillant, pencaire, preparada,única però sobretot amb moltes ganes,il·lusió  il·limitades i un Gran esperit de superació, com diria la meva àvia: "no en tenen mai prou"

Els inicis tots són molt durs... s’ha d’estudiar força, per poder començar a exercir en condicions. I és com veus que aquests artistes dels que parlàvem els seus inicis van ser duríssims, el Messi havent de fer tractaments per aconseguir un desenvolupament correcte i plans d’entrenament específics, o el Ferran Adrià treballant un munt d’hores fent entrepans, o el Lluís Llongueras tallant i pentinant gent a domicili i procurant crear estil. Aquí en aquesta etapa és on alguns estudiants s’atreveixen a criticar on van a fer pràctiques i evidentment sense tenir cap experiència, només amb la informació que han rebut per part dels professors, i m’atreviria a dir que de vegades esbiaixada. Per tant s’ha de ser molt prudent i com deia el meu avi al cel sigui, durant aquesta etapa cal: “veure, escoltar i callar”. Molt provablement durant aquesta etapa ens cal veure el que es fa i com es fa per prendre bona nota i així quan ens toqui a nosaltres volar sols agafar el que creiem que sigui millor i afegir el que calgui. I no criticar sense tenir cap bagatge només pel que ens han explicat. Ens cal tenir criteri propi i per tenir-lo hem d'haver treballat i experimentat força.

Un cop acabem la carrera i comencem a treballar, cosa que no és tasca fàcil a dia d’avui, ens toca anar posant en pràctica els coneixements apresos i seguir aprenent una mica més dels camps que més tractem. El símil en el Cas de Messi és anar jugant a l’equip de la seva edat i anar convocat i jugar en una categoria superior.

De vegades hi ha cursos o Jornades a les que assistim que pensàvem que ens aportarien més del que n’hem acabat treien, això és el mateix que passa que de vegades que et convoquen i no jugués.

Però toca treballar i cal cuidar-se, com diu el meu Bon amic Lluís Llongueras cal predicar amb l’exemple i el nostre físic, la imatge i la nostra manera de fer seran de vital importància. Això costa a tothom, al Messi també i sinó que li preguntin la metamorfosi que va patir, en quan alimentació i rutines.

Després un altre dilema és que no podem ser molt bons en tot, encara en la nostra estimada professió no existeix l’especialització, tot i que està clar que no podem dominar-ho tot amb la complexitat que això significa, i que de ben segur que en un futur no molt llunyà s’acabarà duent a terme. Aquí buscant el símil esportiu el Gran esportista té una gran polivalència, però una expertesa o especialització en una posició.

Seguint en aquesta línia les lesions són petites aturades que pateix l’esportista i que formen part de la seva professió. A nosaltres els fisioterapeutes les lesions són els moments en que ens aturem i no tenim nous reptes i està clar que ens calen perquè si ens aturem empitjorem.

El que està clar és que de Messi n’hi ha un, de Llongueras i de Ferran Adrià també, però són gent de la que podem aprendre molt i quan esbrines una mica el que han fet i fan te n’adones que no hi ha secrets que cal treballar molt i sempre creure que pots millorar.

En conclusió el que en trec de tot plegat és que ens cal ser inquiets amb el que fem i no pensar mai que no podem progressar, sempre podem seguir millorant.