EL 44, UNA BONA POSICIÓ PER DORMIR

El segon programa que fem i escollim un tema que dóna per molt, per aquest motiu la setmana que ve, més del mateix. De fet, aquest ha sigut el primer programa que ja contesto unes preguntes dels telespectadors al començament, com que s’ha de ser escuet i clar, neguiteja una miqueta, però amb el temps ho milloraré. Tot seguit, el tema del dia. Malgrat que vaig tenir alguns problemes tècnics d’entrada d’alguna foto, això són coses del directe, penso que va anar prou bé. A més, crec que estem aconseguint arribar al públic, que això és el que desitgem. Alhora procurem a més de donar bones idees promovent la prevenció i destacant la importància de la tasca del fisioterapeuta, passar-nos-ho d’allò més bé. I si no, que li preguntin al Josep i a la Lídia, que aquesta setmana ens van ensenyar la posició del 44, que per cert és una molt bona postura per dormir.

Podeu veure el vídeo, cliqueu: (http://www.tv3.cat/videos/997249)

GRAN DIA EL 22 DE GENER, DEBUT A TV3 I ANIVERSARI DE LA MEVA MARE

Sona el despertador a les 6h45 del matí, començo el dia com qualsevol altre. Llevo als nens i mentre es van vestint, m’afaito i em dutxo. Els deixo a l’escola a les 7h30 i canvi de rumb enlloc d’anar cap a l’hospital, em dirigeixo cap els estudis de TV3 a Sant Joan d’Espí. Una hora llarga per arribar-hi, aconsegueixo aparcar i cap a dins. Just entrar em ve a rebre una hostessa i ja m’entero que el meu debut serà sobre les 11h15, que finalment va ser 11h30, coses del directe. Els prolegòmens van ser veure a la Fina, que és la redactora que m’han assignat, i repassar una mica el guió que hem previst, seguidament com que em sobra molt de temps me’n vaig esmorzar al Bar. Començo a familiaritzar-me amb l’entorn on em trobo, mentre esmorzo veig alguns dels que surten habitualment per la televisió, fet que fa que el cor se’m comenci a accelerar. Seguidament em diuen que passi per maquillatge, on el primer que em diuen és si sóc del programa dels cuiners, els hi dic que no, que sóc el “nou” fitxatge dels matins, el fisioterapeuta, i comentem una mica la jugada.
Un cop maquillat i clenxinat me’n torno a la sala que en diuen del tramvia, que és l’avantsala del plató. Ja queda menys i quan manquen uns cinc minuts per dos quarts de dotze del matí, em diuen cap a dins. Al entrar el temps just per posar-me el micròfon i que se m’acosti el Josep i em digui: bon dia Lluís, estàs nerviós? I li dic una miqueta. Em contesta: tranquil, que ho faràs molt bé. La meva impressió després d’aquest primer programa és que em va posar a prova, ja que no va seguir gens el guió que teníem previst. Ara bé, en tot moment em va ajudar col·laborant en tot el que li demanava. En vaig sortir molt content, donat que m’ho vaig passar d’allò més bé, passant una tensió inevitable suposo de tot “directe”, però satisfet d’haver pogut dir tot el que tenia pensat.
La primera felicitació, la de la Pilar Rahola, que em va petonejar i em va dir que havíem aconseguit un bon to durant tota la secció, que hi preveia un bon futur de la mateixa.
Seguidament, connecto el mòbil, i 10 SMS, alguns de gent que fa molt temps que no ens veiem, ni ens parlem, quina il·lusió, tot seguit trucades de dona, pares, germà...etc
L’endemà, la sorpresa, la crítica a la Vanguardia del “Amela” dient que és una secció que promet.

Ara es tracta com diu el Pep Guardiola, seguir amb la tensió adient donat que això acaba de començar i queda un llarg camí per recórrer.

EL PROPER DIJOUS 22 DE GENER…. ES VEURÀ REALITZAT UN DELS MEUS SOMNIS

Tot va començar el 21 de juny del 2007 quan li vaig enviar un email al Sr. Josep Cuní, tot proposant-li una col·laboració en el seu programa “els matins” de TV3. Ell em va respondre ràpidament agraint-me la meva confiança i dient-me que ho tindria en compte. I com diria el filòsof Arthur Schopenhauer: “El destí remena les cartes, però nosaltres les juguem”; i digueu-me insistent o juganer, però el vaig tornar a escriure al cap d’un any, concretament el 18 d’agost del 2008. Curiosament em va respondre a les dues hores d’haver-lo escrit, dient-me que li podia interessar i que estava acabant les vacances, que l’escrigués la segona quinzena de setembre per parlar-ne. Aquí em va venir al cap el llibre “Paraules que curen” de l’Àlex Rovira, concretament el capítol 6 que porta per títol: “Propòsit, voluntat i bona sort” i em permeto el luxe de citar-ne un petit paràgraf que diu així: “Potser el més important és no deixar de fer-se preguntes i de sembrar, cada dia, llavors de possibilitats, crear circumstàncies noves, preparar-nos per quan floreixi l’oportunitat que ens obri les portes cap a una nova realitat desitjada i esperada durant molt de temps, per la que ens hem estat preparant. La bona sort potser és, senzillament, una combinació de preparació i d’oportunitat”.
I la veritat és que després de dues entrevistes al seu despatx professional i una més a les instal·lacions de TV3, li haig d’agrair al Sr. Josep Cuní que em doni la seva confiança i alhora l’oportunitat desitjada, de poder tenir una secció dins del seu Programa.
Espero que la secció sigui: àgil, entenedora, atractiva, original i amena. El que no vull que la gent pensi és que es tracta d’un receptari. El que pretenc és CONSCIENCIAR i MILLORAR HÀBITS dels espectadors, amb el rigor que es mereixen.
L’explicació de molts dels nostres mals o dolences ve donada per:

POSICIONS MANTINGUDES INADEQUADES i MOVIMENTS REPETITIUS, les posicions mantingudes inadequades es poden evitar i els moviments repetitius alguns són inevitables, però són si més no modificables.
Es tractarà de que a cada programa parlarem de posicions mantingudes i de moviments repetitius d’una activitat produïda en algun dels “ESCENARIS” habituals en els quals ens movem:

La LLAR---Els OFICIS o TASQUES DIÀRIES----ESPORTS---OCI o AFICIONS

Per tal de no caure en monotonia , anirem canviant d’escenari de manera cíclica. I com veieu la secció la fa un fisioterapeuta, i amb això ja partim d’una idea IMPORTANT, que és que la tasca del fisioterapeuta no és tant sols tractar lesions, sinó que juga un paper FONAMENTAL en la PREVENCIÓ de les mateixes.

Es tracta de promoure SALUT i PREVENCIÓ, destacant la importància de la tasca del FISIOTERAPEUTA i per tant de la FISIOTERÀPIA.

Vull acabar esmentant unes paraules de Sòcrates que diuen així: “Jo no puc ensenyar-vos res, només puc ajudar-vos a buscar el coneixement a dintre de vosaltres mateixos, cosa que és molt millor que traspassar-vos la meva poca saviesa”

(http://www.tv3.cat/programa/145947628)

FAIG BALANÇ DEL 2008…. HA ESTAT UN ANY PLE D’ESDEVENIMENTS IMPORTANTS PER MI

Com passa en els grans equips de futbol que es diu que és a final de temporada quan s’ha de fer balanç, ara toca fer-ho a final d’any. El 2008 ha estat un any que sempre recordaré, he pogut ser ponent en dos Congressos Internacionals el de l’ESSKA (European Society of Sports Traumatology) celebrat a Porto, presentant el tractament Post Cirurgia de Pròtesis Unicompartimental de genoll i el de la SFRE (Société Française Rééducation Épaule) celebrat a La Grande Motte, presentant el tractament preventiu de l’espatlla del Tennista Jove.

A més hem tornat a celebrar el Congrés Bianual que realitzem a l’Hospital de l’Esperit Sant (Santa Coloma de Gramenet), del qual en sóc president del Comitè Organitzador, i novament ha estat un èxit d’inscrits i de participació. (http://www.noticias.info/asp/aspcomunicados.asp?nid=343422 ; http://www.fisioterapeutes.com/formacio_activitats/vjornades_catalanes_stacoloma.pdf)

També el passat mes de setembre, vaig tenir el privilegi de poder ser Ponent en les X Jornades Mèdiques del COE, presentant la Ponència de l’actitud rehabilitadora en l’espatlla de l’esportista. (http://cmedica.coe.es/web/EVENTOSHOME.nsf/VClasificacionTercerMenu/205DB75F3051D134C12574F0003ED43A?opendocument&Query=Consulta=ACTIVIDADES*1*!Jornadas+M%C3%A9dicas?Ponencias+X+Jornadas*=evento=Comisi%C3%B3n+M%C3%A9dica@-@843)

Per acabar l’any el “Colofó” del mateix ha estat el IV Congrés de la Societat Catalano Balear de Fisioteràpia, el meu darrer com a President, que gràcies als esforços esmerçats per part de tota la Junta i de la gent de l’Acadèmia ha estat novament un èxit.
(http://www.fisioterapeutes.org/convenis_colaboracio/ciencies_mediques/doc/4t_congres_fisioterapia.pdf)

LA DOCÈNCIA, LES UNIVERSITATS: LA FUB I LA UIC..... ET FAN ESTAR AL DIA

Ja fa més de quatre anys que estic vinculat al món docent, fet que et fa estar al dia, com aquell qui diu encara que no vulguis.
Gaudeixo molt podent transmetre les meves experiències diàries als futurs fisioterapeutes, i a més tinc la sort d’impartir matèries que em motiven d’allò més: com és la fisioteràpia en traumatologia a la FUB i fisioteràpia en reumatologia a la UIC. A més de fer seguiment de les estades clíniques d’alguns alumnes de l’àrea del Vallès, amb un sistema força innovador el “mètode del Portafolis” o avaluació per carpetes. On va aprenent l’alumne i alhora el professor en treu també molt de suc.

(http://www.uic.es/; http://www.fub.edu/)

LA SOCIETAT CATALANO BALEAR DE FISIOTERÀPIA: QUATRE ANYS INOBLIDABLES PRESIDINT EL “DREAM TEAM”

El passat dia 17 de desembre li vaig passar el relleu a la presidència, a una persona que ha estat la meva mà dreta o més ben dit la meva ombra durant aquests quatre anys que he tingut el privilegi de presidir la Societat de Fisioteràpia. Crec que la Montse Nuevo, és la persona més adient avui per avui, per cobrir aquest càrrec: capaç, ben formada, amb experiència i malalta per la fisioteràpia.
Fent una mica de memòria ara fa quatre anys, ja ho vaticinava que creia que érem el “DREAM TEAM”, i de fet el dia a dia ens ho ha corroborat. Hi ha hagut canvis en la junta, normals, coses que passen i circumstàncies de la vida. Però a les CONCLUSIONS que arribo són que: N’hem après MOLT, TOTS, i penso que a més de gaudir amb la fisioteràpia que ens vinguin al darrera amb tot el que hem, progressat, aconseguit, fet i viscut. És magnífic veure com les coses rutllen: hem aconseguit una bona dinàmica de treball, ara semblem talment uns PROFESSIONALS, com ens van costar els inicis com a junta per tirar les coses endavant, no cal que us recordi el gran esforç per part de tots en el primer any, les sessions sense calendari i comprant els regals de la nostra butxaca, el 1er Congrés portant TOTA l’organització nosaltres i ara veure com les coses RUTLLEN i RUTLLEN BÉ, m’omple de SATISFACCIÓ i estic MOLT FELIÇ.
FELICITATS a TOTS!!! FEM UN GRAN EQUIP!!!! Gràcies a tots per aquests quatre anys inoblidables per a mi.
Per qui no ho conegui, la Societat catalana de fisioteràpia és una entitat lligada a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears. Agrupa un conjunt de fisioterapeutes emprenedors amb inquietuds i ganes de millorar el dia a dia de la fisioteràpia. Els nostres objectius són:

· Agrupar els diplomats i futurs diplomats de la fisioteràpia en els diferents àmbits de la nostra professió
· Promoure el desenvolupament i la divulgació de la fisioteràpia
· Donar formació continuada de qualitat i accessible per a tothom
· Promocionar la difusió i investigació de tots els camps de la fisioteràpia
· Aconseguir intercanvis professionals amb finalitat científica dins el nostre col·lectiu ¡ els professionals d’altres especialitats
· Fomentar la col·laboració amb altres societats

(http://www.scfisioterapia.cat/)

L’HOSPITAL DE L’ESPERIT SANT.....FONT D’APRENENTATGES

Ara ja fa més de sis anys que hi treballo i des del primer moment que em vaig sentir molt ben acollit. El que havia de ser una suplència per una excedència, s’ha acabat convertint en el treball que m’està durant més en els darrers anys. En un hospital, diria que s’aprèn per imbibició, el fet d’assistir diàriament a sessió clínica amb els traumatòlegs, estar en contacte diari amb diferents professionals de la salut (cirurgians, neuròlegs, pneumòlegs...) fa que aprenguis coses cada dia. Tinc la sort de tenir un Cap de Traumatologia atípic, que a més de ser un gran professional és una gran persona i que sempre procura pel teu bé i la teva progressió professional. A més tinc uns companys de feina començant pels traumatòlegs del servei, les infermeres, les auxiliars i els meus companys fisioterapeutes que fan que em senti molt a gust en el meu lloc de treball i que pugui aprendre i gaudir de la meva Professió.

(http://hes.onmedic.net/)