GRAN DIA EL 22 DE GENER, DEBUT A TV3 I ANIVERSARI DE LA MEVA MARE

Sona el despertador a les 6h45 del matí, començo el dia com qualsevol altre. Llevo als nens i mentre es van vestint, m’afaito i em dutxo. Els deixo a l’escola a les 7h30 i canvi de rumb enlloc d’anar cap a l’hospital, em dirigeixo cap els estudis de TV3 a Sant Joan d’Espí. Una hora llarga per arribar-hi, aconsegueixo aparcar i cap a dins. Just entrar em ve a rebre una hostessa i ja m’entero que el meu debut serà sobre les 11h15, que finalment va ser 11h30, coses del directe. Els prolegòmens van ser veure a la Fina, que és la redactora que m’han assignat, i repassar una mica el guió que hem previst, seguidament com que em sobra molt de temps me’n vaig esmorzar al Bar. Començo a familiaritzar-me amb l’entorn on em trobo, mentre esmorzo veig alguns dels que surten habitualment per la televisió, fet que fa que el cor se’m comenci a accelerar. Seguidament em diuen que passi per maquillatge, on el primer que em diuen és si sóc del programa dels cuiners, els hi dic que no, que sóc el “nou” fitxatge dels matins, el fisioterapeuta, i comentem una mica la jugada.
Un cop maquillat i clenxinat me’n torno a la sala que en diuen del tramvia, que és l’avantsala del plató. Ja queda menys i quan manquen uns cinc minuts per dos quarts de dotze del matí, em diuen cap a dins. Al entrar el temps just per posar-me el micròfon i que se m’acosti el Josep i em digui: bon dia Lluís, estàs nerviós? I li dic una miqueta. Em contesta: tranquil, que ho faràs molt bé. La meva impressió després d’aquest primer programa és que em va posar a prova, ja que no va seguir gens el guió que teníem previst. Ara bé, en tot moment em va ajudar col·laborant en tot el que li demanava. En vaig sortir molt content, donat que m’ho vaig passar d’allò més bé, passant una tensió inevitable suposo de tot “directe”, però satisfet d’haver pogut dir tot el que tenia pensat.
La primera felicitació, la de la Pilar Rahola, que em va petonejar i em va dir que havíem aconseguit un bon to durant tota la secció, que hi preveia un bon futur de la mateixa.
Seguidament, connecto el mòbil, i 10 SMS, alguns de gent que fa molt temps que no ens veiem, ni ens parlem, quina il·lusió, tot seguit trucades de dona, pares, germà...etc
L’endemà, la sorpresa, la crítica a la Vanguardia del “Amela” dient que és una secció que promet.

Ara es tracta com diu el Pep Guardiola, seguir amb la tensió adient donat que això acaba de començar i queda un llarg camí per recórrer.