domingo, 20 de septiembre de 2009

CAP DE SETMANA ESPERAT: TREPIDANT I EMOCIONANT


Després de que em comuniquessin el passat mes de maig de manera oficial que seria ponent del Congrés de la Societat Europea d’espatlla i colze, em vaig posar a treballar de valent. De fet això de ser l’únic representant a nivell estatal pesa i fa que et sobrecarreguis de responsabilitat per tal d’estar a l’alçada.
Avui diumenge el dia després de l’esdeveniment encara estic flotant, però alhora satisfet de la resposta obtinguda, crec que no hem desentonat i em ballat el ball que tocaven. I fent honor al títol que he posat aquest escrit: “trepidant i emocionant”, per totes les sensacions viscudes tant realitzant el treball, com al Congrés. Retrobant-me amb gent que t’esperona i que et dona un cop a l’esquena o et petoneja i et diu: ànims i endavant que ho faràs molt bé. M’he trobat amb molta gent coneguda, gent que m’ha fet molta il•lusió de veure: la Marga de Mallorca companya de promoció, la Conxita doctora responsable d’un dels centres que havia treballat, la Sandra i el Marc companys d’aquí Barcelona que estem fent treballs plegats, el Francesc Soler gran amic i tot un mestre per a mi, a més del President del Congrés l’Emilio Calvo... això és el que un s’emporta la satisfacció de sentir-se estimat i de procurar que aquest treball m’hagi aportat quelcom, que crec que ha estat així.
I avui per arrodonir-ho i treure tota la tensió he anat amb el Berni a córrer la Cursa de la Mercè, amb la ressaca d’haver arribat passada la mitja nit de Madrid. Però novament emoció i diversió, l’he fet amb 43 minuts llargs, com diria aquell mal comptats, però això és el de menys, he fet tota la pujada final del paral•lel amb un ex jugador de Hoquei patins d’elit que feia temps que no ens veiem i que ens hem ajudat per poder anar a ritme i tot seguit després m’he trobat amb la Jessica, Companya de Junta de la Societat de Fisioteràpia que ens hem fet una forta abraçada, que més es pot demanar...
Tant sols hem resta donar les GRÀCIES, a tota la gent (Família, amics, companys...etc) que em recolza dia a dia per tal de poder fer TOT el que faig, que de ben segur que sense ells no em seria possible poder realitzar-ho.

1 comentario:

pini powers dijo...

Estimt Lluis:
què tal el cap de setmana? per fi he pogut navegar pel teu blog i mirar les fotos, veig que el d'aquesta setmana encara no està penjat. m'ha agradat molt tot, i les fotos i les pelis també. ens veiem demà. força barça i very powers.