Les vacances d’estiu cadascú les viu i les entén a la seva manera. Hi ha gent que desconnecta completament que el primer dia de feina gairebé ha de posar el “GPS” per anar a treballar, hi ha gent que se’n va a fer un viatge meravellós,... jo la veritat és que he aprofitat per estar amb els meus i cavil·lar molt sobre els reptes que tinc fins acabar l’any, el nou curs que estem apunt d’encetar i nous projectes. Sóc dels que necessita estar sempre amb una certa tensió això em dóna vida, sinó ja no seria “el Fisioinquiet”.
Uns dies a la platja i uns a la muntanya han servit per renovar les piles, fer la particular pretemporada esportiva entrenant-me per les mitges maratons de l’any i gaudir de la família.
Però també he tingut temps per fer: una escapada a Palència per acabar de fer un petit estudi de les espatlles dels jugadors de la selecció Espanyola SUB21 de Volei,preparar els resultats de l’estudi i la ponència que haig de fer aquest mes de setembre a Madrid al Congrés Europeu d’Espatlla i Colze (http://www.sececmadrid2009.com/speciality_day__physiotherapy.html), anar revisant les classes d’aquest nou curs i pensant nous temes per la televisió....
Ens creem moltes expectatives per les vacances i fem bona la frase: “Les bones coses sempre passen ràpid”,però la qüestió és passar-ho bé i gaudir del moment.
Digueu-me empanat o filosòfic però vull tornar de vacances amb unes paraules de Theodore Roosevelt, que diuen així: “Tot i que correm el risc que es barregin èxits amb fracassos, és millor atrevir-se a començar nous projectes que no pas unir-se a les files dels qui ni pateixen ni gaudeixen gaire, perquè viuen en una zona grisa on no es coneixen la victòria ni el fracàs”
Bona tornada, salut i quilòmetres.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario