BICICLETA + CÓRRER = T2 L'ACTIVITAT DEL FEM SALUT D'AVUI

 

Avui des de les instal·lacions del DIR Up&Down de Barcelona, hem parlat d’anar en bici i córrer.

Es tracta d’una activitat molt completa que poden realitzar gent que practiqui esport habitualment, que no tingui cap impediment físic i que tingui ganes d’augmentar la seves capacitats (no solament córrer o solament anar en bici)

Rep el nom de T2, perquè és la segona transició de la triatló quan passes de la bicicleta al córrer.

 Cal entrenar la TRANSCISIÓ de bicicleta a cursa. No cal que corris molts quilòmetres després d’un entrenament de bicicleta, però convé que coneguis la sensació. Quan es passa de la bici (que no hi ha impacte) a la cursa s’hi arriba amb les cames carregades. Els primers quilòmetres de cursa les gambades han de ser més curtes fins que ens notem una mica més adaptats aquests esforç, sinó correm el risc de lesionar-nos tant pel brusc canvi biomecànic al que sotmetem les cames o per l’impacte que pateix el nostre cos.

 

Si voleu veure el vídeo: http://www.tv3.cat/videos/4810253

 

GLUTIS FERMS....SINÒNIM DE SALUT

Tenir un cul ferm no només és estètic, sinó que és sinònim de salut ja que són significatius els avantatges que ens proporciona a nivell d’estabilitat i de prevenció de lesions.

Abans estàvem dissenyats per anar a quatre potes que el gluti tenia una funció bàsicament locomotora per les extremitats posteriors, a la posició bípeda, en que els glutis són sobretot uns grans estabilitzadors dels malucs i del genoll, tant com quan estem drets com quan caminem.

El Cul està format pel grup muscular dels glutis. Dins aquest grup muscular hi trobem:

Gluti major

Té una funció estabilitzadora tant a nivell de maluc com a nivell de genoll. S’inserta a la pelvis medialment i lateralment a nivell de la fàscia lata, ens evitarà que el genoll pateixi un valg dinàmic (Factor de risc del LCA) És el principal extensor de maluc i rotador extern

Gluti mig

Es tracta juntament amb el gluti major de l’altre gran estabilitzador de la pelvis. Quan ens posem a peu coix ens manté la pelvis recta. Un debilitament del mateix fa que caigui la pelvis. Fa l'elevació lateral de la cama.

Gluti menor

És el més petit dels 3, per això serà el més dèbil dels 3 o el que serà capaç de generar menys força. Ajuda al gluti mig en la seva funció d’aguantar la pelvis durant la marxa. Ajuda a l’elevació lateral de la cama.

El treball de glutis, que ens aporta:
- Prevé pubàlgies i protegeix de la ruptura del Lligament Creuat Anterior (LCA) evita el Valg de genoll.

- A més manté una bona estabilitat de la part central de cos (CORE). Sense aquesta estabilitat les extremitats no tindrien un punt fixe per anclar-se i començar el moviment.

- Aquesta estabilitat aconseguida per un to adequat també ens ajudarà a reduir dolors lumbars que sovint venen donats per desequilibris o males postures de la pelvis a l’espai.

Si voleu veure el video: http://www.tv3.cat/videos/4799252

POSSIBLES LESIONS "DIGITALS"

Us heu fixat com agafeu el mòbil? Amb quin dit escriviu missatges? Sempre feu servir el ratolí amb la mateixa mà? Són alguns dels moviments que fem moltíssimes vegades cada dia, i que a la llarga ens poden causar lesions musculars. Aquí teniu el link del Vídeo del Programa Generació Digital (@gendigital ) on em van convidar per donar alguns consells per evitar possibles lesions "digitals".

Si voleu veure el Vídeo: http://www.tv3.cat/videos/4795411

EL DIJOUS PASSAT AL "FEM SALUT", VAM PARLAR DE COM EVITAR LES LESIONS TÍPIQUES DELS ESQUIADORS

Vam parlar de les lesions més habituals quan es practica l'esquí i de com poder evitar-les. L'esquí és un esport força exigent que suposa fer treballar braços, cames, fer girs de cintura i moviments amb el cap i per aquest motiu és molt important escalfar, estirar i hidratar-se.

Si voleu veure el vídeo:  http://www.tv3.cat/videos/4786471

9è CONGRÉS DE LA SCBF: "JO TAMBÉ VAIG TENIR PELL DE GALLINA..."

Estimada Montse, actual Presidenta de la Societat Catalano Balear de Fisioteràpia, t'haig de confessar que a mi també se'm va posar pell de gallina al veure l'esdevenir del Congrés d'ahir, i m'explicaré:

QUI ENS HAVIA DE DIR....

- Ara fa 9 anys que seriem capaços de fer un Congrés any rere any amb èxit d'assistents i amb grans ponents.

- Que aconseguiriem créixer com hem crescut no solament fent sessions mensuals i un congrés anual, sinó fent tallers, Jornades amb altres Societats, entregant Beques per fer recerca, participant en un Màster....

- Que seriem la segona o tercera Societat més activa de l'Acadèmia de les Ciències Mediques.

- Que fòssim capaços de ser un exemple a seguir com a Societat dins de l'Acadèmia de les Ciències Mediques, un lloc mèdic per Excel·lència i un gran aparador per poder demostrar la valua dels Fisioterapeutes.

Permete'm que faci un símil amb els Castellers, amb tot el respecte que em mereixen i sense que ningú s'ho prengui malament.

Quan vam començar, forem capaços de fer un Castell i sobretot posant-hi uns bons fonaments.

 



Mica en mica hem anat evolucionant i som dels que pensem que sinó millorem empitjorem, que no existeix la fase de manteniment.

Em quedo acollonit que siguem capaços de fer tot el que fem sense masses recursos i per amor a l'art, més ben dit per amor a la nostra estimada professió.
Però el que ens acabem emportant és la recompensa de la feina ben feta, assolint fites dia rere dia que ens fan estar molt satisfets. Ja fa un temps que fem castells de gama alta, enrera queda aquell Castell inicial de la foto anterior, i ahir veient  com estava la sala al acabar crec que equivaldría al de la foto que poso a continuació.

 



Estic convençut que seguint amb aquesta IL·LUSIÓ que crec que és la clau, malgrat  les adversitats i les dificultats del moment que estem vivint, serem capaços de seguir progressant i fer un Castell com el següent en el proper Congrés.A més será el 10è i l'hem de fer MOLT GROSSA!

 



Em sento orgullos de formar part d'aquest Gran Equip que lideres Montse i que per a molts anys!!!
Sou molt grans: Yolanda, Jessica, MªAngeles, Rosa Mª, Elena, Montserrat, Fidel, Anna, Laura, Alicia i col·laboradors varis...

AQUEST DIJOUS PASSAT A LA SECCIÓ FEM SALUT DE TV3, HEM PARLAT DE LA RUPTURA FIBRIL·LAR DELS BESSONS

És un tipus de lesió es produeix realitzant una activitat física, tots tenim aquella imatge de l’esportista que de cop i volta sense que el toqui ningú amb l’intent d’anar fer un gest es posa la mà darrera del panxell i ens mostra aquell dolor. (o també una acció de la vida quotidiana que sol passar, pot ser a l’arrencar a córrer per no perdre l’autobus.

La força i la velocitat amb que s’aplica la tensió són variables que modifiquen les propietats viscoelàstiques del teixit, canviant la susceptibilitat a la ruptura. També poden influir la fatiga local i la temperatura tissular.

En què consisteix el tractament ?

El tractament comença des del mateix instant quan s’ha produït la lesió. Fent el que nosaltres els fisioterapeutes anomenem RICE, que en anglès significa:

Rest: repòs esportiu

Ice: gel

Compression: compressió

Elevation: elevació

Això es feria durant les primeres 48-72hores. S’ha produït un estrip a la fibra muscular i  Es passaran per 3 fases:

  -      INFLAMATORIA

 -      REPARADORA

 -      REMODELADORA

Com es progressa?

És molt important la mobilització precoç i progressiva. Cal començar a fer els exercicis gradualment, tenint en compte el grau de tolerància al dolor: El dolor que busquem és la molèstia suportable

Es tractarà d’aconseguir que la petita cicatriu que hi hagi quedi el més resistent possible, però alhora el més dúctil possible

Quins exercicis haurà de fer?

D’entrada normalitzar la marxa, es sol col·locar un embenat funcional que també contribueix en facilitar-ho. Es tracta de la primera setmana perdre el menys to possible de la resta del cos i de la cama. Cal començar a fer-li fer estiraments passius a partir dels 7-8 dies amb l’ajuda nostra i actius per contracció de l’antagonista.

Depenent de l’abast de la lesió es va progressant sempre segons el límit del dolor però progressant activament amb la finalitat esmentada anteriorment de buscar cicatriu sòlida i dúctil. (Ben trenada) A partir que l’esportista pot caminar 1 h amb “molèstia suportable” ja pot passar a fer un treball de carrera continua;

No oblidar fer un treball d’estabilització i mobilització de la cintura lumbopelviana (treball del CORE)

Què s’hauria de fer per prevenir aquest tipus de lesions?

En el cas dels esportistes, fer un bon escalfament i una bona recuperació de l’esforç. Sovint som molt agosarats i imprudents realitzant esforços importants sense després recuperar-nos bé, descansant, alimentant-nos correctament i alhora havent-nos prepara’t correctament abans de realitzar l’esforç.

Si voleu veure-ho:    http://www.tv3.cat/videos/4774431

LA SECCIÓ DE NOVEMBRE DE "EL FISIO A CASA" DEL TEP DE RAC1, HEM PARLAT DELS ABDOMINALS

Quan es parla de treballar els abdominals primer de tot hem de saber a que ens estem referint a 4 músculs que tenim a la part anterior i lateral de la nostra panxa formant l’anomenada faixa abdominal: el recte anterior, els oblics (major i menor) i el transvers de l’abdomen.

Els exercicis abdominals treballen tots els seus músculs. Però unes vegades forçarem més uns músculs que altres, segons la postura i el tipus d'exercici. És per això, que hauríem de treballar equilibradament tots els músculs abdominals, i no limitar-nos sols a desenvolupar el recte de l'abdomen o famosa tableta de xocolata

Perquè és important treballar els abdominals?

- Ens ajuden a mantenir una correcta postura corporal (sobretot del tronc)

- Li donen estabilitat a la columna vertebral, proporcionen una pressió interna (intraabdominal) que preserva la columna vertebral (evitant dolors i lesions vertebrals)

- Ajuden a mantenir els òrgans interns (estómac, intestins, etc.) al seu lloc

- Li donen més potència a tots els moviments corporals, ja que el tronc forma l'eix del cos humà, i si aquest està equilibrat i musculat, servirà d'anclatge per a cames i braços.

- Ens ajuden a respirar millor i en el control de la micció i la defecació

Com els hauríem de treballar?

Per començar, cal diferenciar entre el treball de la musculatura abdominal superficial i la musculatura profunda.

El Treball de transvers i oblic intern és la base de la musculatura abdominal

Només després d'un Bon control de la mío profunda es pot treballar la superficial. I d'aquí la base de tot exercici abdominal (Pilates, core,....)

 

No hi ha un exercici bo o dolent, sinó que sempre dependrà de l’objectiu que perseguim i de les característiques de cadascú, que l’exercici en qüestió sigui adequat o no. Però sí que és cert que hi ha exercicis més saludables que d’altres, segons la persona. No és el mateix recomanar un exercici concret a una persona jove sense cap patologia, que aquell mateix exercici recomanat a una persona gran, amb obesitat o alguna patologia d’esquena, o a una dona en el post part.

Si ho voleu escoltar: http://rac1.org/totespossible/podcasts/el-fisio-a-casa-19-11-13/