Aquesta setmana m’ha tocat analitzar el fer de la gent com la Lídia Miralpeix, Campinona del Miss Univers de NABBA, al certament de Fitness Culturisme més famós del Món.
D’entrada dir que el culturisme és un esport, la concepció de la gent es sovint molt diferent, i entenem com esport quelcom més “convencional”.Es tracta d’un esport transversal que tant si es practica a nivell amateur-competitiu o a nivell professional, implica una disciplina en tota la vida de l'individu.
Per això, cal un horari, dieta, ritmes de son i descans, i preparacions per competicions, que no s’assemblen gens al que podríem anomenar com 'normal'.
Pel que fa al físic, el culturista busca l’hipertrofia muscular, el creixement de noves fibres musculars per obtenir un resultat visual "espectacular".
Per arribar-hi, cal un tipus d’entrenament molt disciplinari, que normalment es basa en la contracció muscular realitzada amb pesos, i que, en diverses etapes de la preparació, arriben a ser carregues espectaculars.
Les tècniques d’entrenament són molt diverses, i cada cop, passen més per entrenaments intensos amb una menor carrega, que, en canvi, el que podríem entendre com entrenaments "powerlifters",d’una única repetició amb un pes màxim.El més important, des d’un plànol físic, és per sobre de tot, la prevenció de lesions i la recuperació tant física com d’una lesió específica.És essencial una bona pauta d’escalfament, i un bon criteri del funcionament articular i/o muscular a l’hora d’executar els exercicis i estiraments, i una correcta suplementació.
Cal emfatitzar en entrenaments més lleugers, basats en l’estirament i la propiorecepció i els "entrenaments funcionals".
M’agradaria acabar fent una reflexió:
D’entrada dir que el culturisme és un esport, la concepció de la gent es sovint molt diferent, i entenem com esport quelcom més “convencional”.Es tracta d’un esport transversal que tant si es practica a nivell amateur-competitiu o a nivell professional, implica una disciplina en tota la vida de l'individu.
Per això, cal un horari, dieta, ritmes de son i descans, i preparacions per competicions, que no s’assemblen gens al que podríem anomenar com 'normal'.
Pel que fa al físic, el culturista busca l’hipertrofia muscular, el creixement de noves fibres musculars per obtenir un resultat visual "espectacular".
Per arribar-hi, cal un tipus d’entrenament molt disciplinari, que normalment es basa en la contracció muscular realitzada amb pesos, i que, en diverses etapes de la preparació, arriben a ser carregues espectaculars.
Les tècniques d’entrenament són molt diverses, i cada cop, passen més per entrenaments intensos amb una menor carrega, que, en canvi, el que podríem entendre com entrenaments "powerlifters",d’una única repetició amb un pes màxim.El més important, des d’un plànol físic, és per sobre de tot, la prevenció de lesions i la recuperació tant física com d’una lesió específica.És essencial una bona pauta d’escalfament, i un bon criteri del funcionament articular i/o muscular a l’hora d’executar els exercicis i estiraments, i una correcta suplementació.
Cal emfatitzar en entrenaments més lleugers, basats en l’estirament i la propiorecepció i els "entrenaments funcionals".
M’agradaria acabar fent una reflexió:
Es tracta d’un esport que pot agradar més o menys, però com tot esport s’ha de ser conscient de que a cada edat es podrà exigir al cos uns determinats reptes, perquè l’alt rendiment no es pot aconseguir tota la vida i pot acabar passant factura. I amb el pas dels anys caldria per tal d’assolir una bona salut articular i muscular de la gent que es dedica a practicar aquest esport, coneixedors del seu cos i amb un control exhaustiu del mateix, que amb l’ajut del professional corresponent realitzessin el treball compensatori adient per tal de minimitzar les conseqüències d’haver estat realitzant una disciplina tant exigent com aquesta.
Si voleu veure el vídeo cliqueu aquí: http://www.tv3.cat/videos/3220530
Si voleu veure el vídeo cliqueu aquí: http://www.tv3.cat/videos/3220530
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario