
Ahir per mi va ser un dia molt
ESPECIAL! Ponència i Guardó, tant sols em resta dir novament
MOLTÍSSIMES GRÀCIES!
En 1er lloc voldria agrair al COL·LEGI DE FISIOTERAPEUTES aquest guardó
En 2on lloc m’agradaria aprofitar aquest moment per dir que totes les coses que faig només són possible de poder fer-les
GRÀCIES a l’ajut de poder estar formant part de
BONS EQUIPS i rodejat de gent que té moltes ganes com tu i que t’ajuden a estar a l’alçada.
No voldria oblidar-me de ningú i de manera ràpida i global m’agradaria repassar els diferents llocs que estic actualment i dir-los que
una part d’aquest reconeixement és
GRÀCIES a
ELLS:
- A
l’HOSPITAL DE L'ESPERIT SANT, i d’una manera molt especial al
Dr. Aragón (per mi i per molts dels que el coneixeu un traumatòleg diferent) i a
l’Equip de Fisioterapeutes que tinc el privilegi de ser-ne actualment el capità, el
FISIOTEAM, que el nostre leimotiv és:
“AMB POC FER MOLT”.... això si “AMB IL•LUSIÓ!!!”
- A la
SOCIETAT CATALANO BALEAR DE FISIOTERÀPIA que des que vaig començar l’aventura el 2004 de pertànyer a la Junta, que el principal culpable va ser el meu bon amic el
Toni Morral, i amb la col•laboració de la
Montse Nuevo, anem aprenent amb els companys que integren la Junta i també amb tota la Junta de l’Acadèmia abans amb el
Dr. Bombi, ara amb el
Dr. Net i sempre amb la
Mercè Balcells la seva gerenta, fet que m’esta suposant un enriquiment personal i un bon bagatge.
- A les
UNIVERSITATS tant la
UIC, com la
FUB, que sempre m’he sentit molt ben acollit, on he fet bons amics i companys que també m’ajuden a poder estar al dia i assessorar-me. I a
FISIOFORMACION que em permet poder fer formació de l'espatlla, arreu de l'estat Espanyol.
- A la
CONSULTA amb el
Juanjo, el
Pere i el meu germà
Puig "Petit"
- La meva nova aventura de
FISIODESCANS, trobant al
Pere i el
Franck, dos companys excepcionals de viatge, que sense ser fisioterapeutes m’estan aportant una experiència inoblidable i a més defensen al fisioterapeuta com el que més i ens hem ben trobat, en aquest crec que ja
gran projecte d’incorporar fisioterapeutes en el món del descans.
- A
NIVELL INTERNACIONAL voltant tot el possible i finalment incorporant-me enguany en aquest proper mes de gener impartint docència.
- I en aquests darrers 3 anys les col•laboracions
als MITJANS DE COMUNICACIÓ:
TV3 i
RAC1. Recordo moltes nits abans sense poder dormir, trucant amb un o l’altre corroborant argument per no dir res que no toqui! Però que em fa estar viu. I he tingut la crítica constructiva de la gent més propera a mi i del
meu psicòleg en Pep Marí, des del primer dia.
He parlat de
CIÈNCIA (SCBF), DOCÈNCIA (UIC,FUB i FISIOFORMACIÓN), ASSISTÈNCIA (HES i FIOST) i això suma 3 potes i la pota que manca de la cadira és la de la
FAMÍLIA, sense el seu recolzament la cadira aniria coixa i haig de dir que sovint no és fàcil, però mica en mica al anar obtenint resultats fa que sigui més portable.
Tot això és possible gràcies
a la meva fórmula, més ben dit la que tenim a mitges amb el Pep Marí, el meu psicòleg, i que procuro seguir fil per randa:
GANES DE FER COSES + HUMILITAT + ORDRE = PROGRÉS i m’està funcionant!
Ara voldria acabar també amb una teoria del Pep que també comparteixo:
“SI NO MILLORES EMPITJORES, NO EXISTEIX LA FASE DE MANTENIMENT!” el problema és que un no se n’adona quan comença a empitjorar, però jo amb tota la gent que tinc al meu voltant que m’estima i m’aprecia, confio en que si veuen que em torço m’adrecin. I m’ajudin a seguir progressant!
MOLTES GRÀCIES I VISCA LA FISIOTERÀPIA!!!