Avui després d’estar
una mica més reposat de la ressaca emocional del darrer dia de Màster, tant
sols ens queda la defensa del TFM, faig aquestes reflexions:
Ens hem passat dies
i dies observant i preguntant,
que és el que ens
tocava fer...
Hem millorat i
après un munt de coses:
a triangular,
planificar, dissenyar, criticar,
guiar, vetllar,
emocionar, motivar,
cohesionar, acompanyar
i sobretot REFLEXIONAR
Ens van fer
confeccionar la recepta de la simulació,
mirant de no oblidar-nos
de cap Ingredient:
Quins
són els Participants?
A on
es farà ?
Com
es farà?
Amb
què es farà?
Què
es pretén?
També hem après parauletes
o paraulotes:
Moulage,
debriefing, plus, delta, flipped class room,
Micro-learning,
manual i visual thinking, fractals,
Pull aprèn push....
i és que TOT està pensat per assolir l’OBJECTIU
Tot això ha estat
possible gràcies a un GRAN GRUP que
hem
tingut la sort de
coincidir en aquest màster, on també ens han fet fer màgia,
però que
nosaltres ja teníem fet el truc des del minut cero fent l’escape del 1er dia,
i alhora gràcies als
PROFESSORS que ens han sabut guiar en
aquest camí.
I és que la SIMULACIÓ és una manera diferent d’entendre
el PROCÉS D’APRENENTATGE, i m’atreviria a dir que després d’aquest màster una
manera diferent d’entendre la vida.
I és que: “EL TRUC JA ESTÀ FET!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario