La lumbàlgia és
un problema de primera magnitud , ja que és la primera causa d’incapacitat
laboral en la població activa menor de 45 anys.
De tota la gent
que pateix o presenta afeccions d’origen osteoarticular, els qui pateixen
processos lumbars dolorosos són un 39%
dels casos.
D’aquest casos només
hi ha un tant per cent molt baix que s’han d’identificar, que necessiten d’una
valoració urgent, que són: fractures osteoporòtiques(4%), neoplàsies
(tumors)(0,7%), infeccions (0,01%), Hèrnia de disc amb dèficit neurològic (2%).
Que evidentment la simptomatologia i el mecanisme de producció que presenten ja
és diferent.
Però un 80%-90%
dels casos tenen un dolor simple o no complicat que millorarà amb pocs dies o setmanes. I el
que és més important que no es CRONIFIQUI. Que d’això és el que procurarem
explicar i transmetre avui.
Quan tenim lumbàlgia quina seria la
millor conducta a seguir?
Hauríem
de trencar un primer mite que és el
de fer repòs absolut i restricció de la mobilitat per por al dolor
La PRIMERA RECOMANACIÓ es basa en la
continuació de l’activitat diària dins dels límits que el dolor ho permeti.
L’activitat s’ha d’anar incrementant progressivament fins aconseguir el retorn
a les activitats normals.
La SEGONA RECOMANACIÓ, un cop passada la fase més dolorosa, seria la de fer un exercici aeròbic suau: caminar, bicicleta, córrer
suau, natació.... a més d’anar fent una pauta d’exercicis adaptats a la seva
tipologia per reequilibrar la musculatura del tronc.
Com es forma una hèrnia? Una hèrnia no apareix així com així, els episodis
de lumbàlgia van fragilitzant el disc i apareix d’entrada una protussió i
seguidament s’hernia.
Què succeeix? Entre les diferents vèrtebres hi ha uns discs i quan anem forçant la nostra
columna en especial realitzant moviments de flexió + rotació, a la part
cartilaginosa de les diferents vèrtebres es va malmetent per sota de la mateixa
a l’os s’hi produeix un sagnat
(Fracturetes per estrès mecànic)que entra en contacte amb el disc i es
produeix una reacció immunitària (és a dir el cos vol netejar la sang i es
produeixen efectes col·laterals que van deteriorant el disc), el van debilitant
i la repetició de diferents episodis provoca primer una protussió i seguidament
una hèrnia.
Per tant la TERCERA RECOMANACIÓ seria tenir en compte
la nostra ERGONOMIA que sempre esmentem, és a dir les nostres postures en les
activitats de la vida diària.
És fins a cert
punt normal que a partir d’una certa edat els discos estiguin més fràgils
sobretot si els hem anat fent treballar molt i no sempre de la millor manera. I
de vegades el nostre cervell es queda
sensible, podríem dir irritat
convertint el DOLOR EN POR AL MAL.
A més buscant
informació sobre el tema hi ha estudis que parlen dels FACTORS PSICOSOCIALS, és a dir no fa falta que hi hagi una lesió en els
teixits per patir mal d’esquena si la tasca que fas diàriament no t’agrada
o et resulta desagradable també es somatitza en forma de mal d’esquena. I també
fan esment de l’ALIMENTACIÓ (la
deficiència nutricional de les cèl·lules del disc) i el TABAQUISME (Calcificació de la plataforma cartilaginosa)
Per tant ens hem
d’ocupar dels teixits (Bones postures, exercici continuat i adaptat a cadascú),
i de podríem dir realitat virtualitat (els successos temuts, de les condicions
que generen la por injustificada) i els hàbits
saludables (Bona nutrició, No fumar...)
Acabem
amb una FÒRMULA que resumiria totes les RECOMANACIONS per no patir MAL D’ESQUENA que seria el
sumatori de:
EXERCICI FÍSIC REGULAR + BONES POSTURES + ALIMENTACIÓ EQUILIBRADA i
HÀBITS SALUDABLES + EQUILIBRI PSICOSOCIAL = NO PATIR MAL D’ESQUENA
Entradas
