domingo, 19 de febrero de 2017

PUJADES I BAIXADES

Hi ha qui aprofita per reflexionar escoltant música assegut al sofà, anant a caminar, fent el vermut a una terrassa... en el meu cas aprofito per fer-ho quan vaig a córrer. I la veritat és que fent honor al títol del post i al recorregut que he completat que hi havia moltes pujades, m’ha fet trobar el símil a les darreres setmanes. On les coses que succeeixen no són del teu agrat i les has de mirar de trampejar i poder sortir-ne de la manera més airosa possible i seguir endavant.

Fa temps que ens trobem en època de crisis i per molt que diguin que ens recuperem, ens recuperem provablement una miqueta de la baixada en picat que vam patir però ens serà pràcticament impossible arribar novament en certs aspectes on estàvem. I això que pot semblar una obvietat, sobretot perquè portem molt de temps escoltant-t’ho i llegint-t’ho a diferents mitjans em fa pensar i arribar a la següent reflexió:

La vida podem dir que és com un gran itinerari, camí o recorregut que vam començar a traçar des que som nats i suposo que a tothom li queda clar que aquest camí no és mai recte: que hi ha moments que fa molta pujada, moments que hi ha moltes pedres que hem de sortejar, moments que les inclemències del temps dificulten poder-hi transitar amb normalitat,.... això és la vida, i ens cal anar avançant. Crec honestament que hauríem de fer un exercici de pensar per uns instants: Què estem fent? Com ho fem? Quins reptes ens marquem per seguir avançant?.... perquè desenganyem-nos si no avancem, reculem, si no seguim progressant, empitjorarem; i això sovint se’ns oblida i podríem dir que no valorem les coses que tenim com a tal, fins que deixem de tenir-les.


Dit això, i sense cap afany de fer filosofia barata ni donar lliçons a ningú, faig aquesta reflexió per escrit per tal de veure si coincideixo amb força gent.