jueves, 24 de octubre de 2013

LA SECCIÓ D'AQUEST DIJOUS DEL "FEM SALUT" DE "ELS MATINS" DE TV3: "ELS MENISCOS DEL GENOLL"

Quina funció tenen els meniscs?
La no concordança de les superfícies articulars es compensa amb la interposició dels meniscs o fibrocartílags semilunars, que augmenten la superfície de contacte entre ambdues superfícies articulars. Per tant, juguen un paper important en la congruència articular, en l’absorció d’impactes, en la transmissió de forces entre el fèmur i la tíbia, i en l’estabilitat del genoll..
Com es lesionen?
La lesió del menisc apareix com a resultat de l’acció del pes corporal combinada amb moviments incorrectes, forçats o excessius, tant de flexió-rotació com d’extensió-rotació. Fent un  gir amb el peu en recolzament, els aterratges amb els genolls estesos i les frenades brusques amb una sola cama.
Quan es lesionen sempre s’han d’operar?
En una persona jove si li provoca bloqueig del genoll si, en una persona més gran s’ha de ser molt curós i que sigui en darrera instància si no hi ha més remei. Ja que tot i que es fa per via artroscòpia això pot accelerar processos artròsics.

Després de la intervenció en què consisteix el tractament?
Els principals objectius de la recuperació després de la meniscectomia són controlar el dolor i la inflamació associada a la cirurgia; mantenir el rang de moviment i el condicionament general; restaurar la funció muscular, i optimitzar la coordinació neuromuscular de l’extremitat inferior.
La meniscectomia parcial de la lesió de menisc pot alterar la propiocepció del genoll, suposa una pèrdua de mecanoreceptors i evidentment requereix recuperació tant de l’estabilitat mecánica com de la funcional. L’estabilitat del genoll pot ser definida com la capacitat de l’articulació per mantenir la posició (estabilitat estàtica) o mantenir la trajectòria (estabilitat dinàmica) després d’una pertorbació interna o externa. Hi té molt a veure el sistema somatosensorial o propioceptiu, que necessitarà una readaptació adequada.
En la restauració de la funció muscular, que sobretot serà de quàdriceps, isquiosurals, bessons i add-abd, es important inici amb cadena cinética oberta (per evitar compressions sobre el menisc operat), treballant amb angles de mobilitat intermitjos i amb una càrrega òptima. Progressivament anirem augmentant la càrrega i variant exercicis fins poder fer exercicis amb cadena cinética tancada (sentadeta, per exemple.)
Si voleu veure el vídeo: http://www.tv3.cat/videos/4727392

domingo, 20 de octubre de 2013

LA SECCIÓ DEL DIJOUS PASSAT "FEM SALUT" DE "ELS MATINS" DE TV3: "DIR DRUMS"

Amb els amics del DIR hem parlat d’una activitat nova que han presentat aquesta tardor que es diu: "DiR Drums", que combina coreografies amb baquetes de bateria i unes pilotes de psicomotricitat.

És tracta d’una activitat cardiovascular coreografiada, els beneficis que té són a nivell cardiovascular i muscular. A nivell muscular tonificació de la part superior, els braços (espatlla i avantbraç) NO és una activitat per fer just després d'una rehabilitació d'espatlla i s’ha d’anar amb cura si ja si pateixen problemes. Està adreçat a tothom per la seva simplicitat, però la gent quo ho faci ha de ser una mica atlètica i acostumada al gimnàs.

Cada cançó té uns moviments, un estil musical i una intensitat diferents. Cal coordinar els moviments i la percussió de les baquetes amb el ritme musical.

La classes es divideixen en escalfament, part principal coreografiada, tornada a la calma i estiraments.

Si voleu veure el vídeo:
 http://www.tv3.cat/videos/4716031

lunes, 14 de octubre de 2013

AVUI A LA SECCIÓ "EL FISIO A CASA" DEL TEP DE RAC1 HEM PARLAT DELS CRUIXIMENTS

El cruiximent muscular és un dolor muscular localitzat  que apareix en un múscul o grup de músculs unes hores després d'haver realitzat un exercici físic intens.

És una sensació molt molesta com d‘agulles” que es claven en el múscul quan intentem moure’l. (D’aquí potser ve el terme “agulletes”, mal dit en català)

En altres entorns tècnics, els cruiximents s’anomenen:

·       DMAT (dolor muscular d’aparició tardana)
·        DOMPAT (dolor muscular post esforç d’aparició tardana)
·        DOMS (en anglès: Delayed Onset Muscular Soreness)
Generalment apareixen a les 24-48 hores d’haver iniciat un exercici desmesurat per aquell moment.

Aquest dolor apareix quan s’exercita un múscul que usualment no treballem o be quant la intensitat de l’esforç ha estat molt més alta de l’habitual.

El  tipus d’exercici que produeix un nivell de cruiximent més elevat són les anomenades contraccions excèntriques.
Aquest tipus de contracció muscular es produeix quan el múscul treballa en elongació, quant s’estira, i això és dona fonamentalment en treballs de frenada. Exemple: Baixades, baixar escales, salts…
 
El cruiximent comença a notar-se unes hores després de finalitzat l’exercici, i el punt més alt de dolor es concentra entre les 24 i 72 hores posteriors. La seva durada pot arribar fins als 5 o 7 dies. Els tres dies primers és quan el dolor és més intens.
 
La hipòtesi més valorada actualment és que són microlesions musculars sobre una zona que no està preparada per aquell treball sol·licitat. Concretament s’afecta la zona múscul-tendinosa, la zona del múscul connectada al tendó, doncs és la zona que pateix més tensió. Les fibres dèbils i fatigades són les que patiran els microtraumatismes.
 
El trencament fibril·lar, que és microscòpic, provoca l’alliberació fora de la fibra de gran quantitat de metabòlics que desencadenen una resposta inflamatòria. La inflamació reté aigua i apareix l’edema. Aquesta reacció irrita les fibres nervioses i provoca el dolor.
 
 El que si està totalment demostrat és que els cruiximents no tenen res a veure amb l’acumulació d’àcid làctic al múscul. (encara es comuna la creença que les “agulletes” són punxades causades per cristalls àcid làctic acumulats al múscul. És fals.)

IMPORTANT: Són el  resultat d’un sobreesforç muscular. Diríem que és un mecanisme d’adaptació del múscul a un treball no habituat. Per tant en aquestes circumstàncies plantejades sempre tindrem agulletes. Són inevitables. Però existeixen mesures per disminuir la seva percepció i per mitigar-les quan apareguin.
Si ho voleu escoltar: https://soundcloud.com/rac1oficial/tot-s-possible-el-fisio-a-casa

 

jueves, 10 de octubre de 2013

AVUI A LA SECCIÓ "FEM SALUT" DE ELS MATINS DE TV3: "LA CONDROPATIA ROTULIANA"

1.-  Què és la condropatia rotuliana?
La síndrome femoropatelar, condropatia rotuliana o condromalacia rotuliana són els diferents noms tècnics que defineixen la degeneració del Cartílag de la ròtula.
Una degeneració que prové quan carreguem en excés. Aleshores, el genoll s'irrita, s'inflama i cal prevenir perquè no es cronifiqui.

2.-  Que fem els fisioterapeutes?
Valorar la causa: si és una mala alineació, un desequilibri muscular, valorem les activitats que fa la persona...etc. Busquem disminuir el dolor, afavorir la nutrició del cartílag (caminar, fer bombetjos, reequilibrar muscularment, estiraments...) A més sovint la gent que hi pateix el metge els hi ha receptat una medicació orientada a la protecció a mantenir les propietats del cartílag.

3.-  En què consisteix el tractament?
Ho fem mitjançant teràpia física, però sobretot mitjantçant teràpia manual i exercicis
Exercicis de cames inicialment en descàrrega, és a dir estirats sense suportar el pes del cos, i seguidament millor amb posicions de d’equilibri i evitar màquines amb cadena oberta (exercici de patada) preferiblement en cadena tancada (exercici a la màquina de premsa de cames) i estiraments d’isquiotibials i panxells.

4.-Algunes recomanacions
No agafar-se el fet de pujar i baixar escales com un exercici si ja patim del genolls o tenim una edat avançada, perquè pateix molt l'articulació femoro patelar (la ròtula)

Evitar el sobrepès ja que a l'existir una sobrecàrrega, s'estan excedint les càrregues fisiològiques per a les quals s'han dissenyat aquests teixits i per tant poden veure's afectats i sofrir danys que en ocasions són o irreparables o de molt difícil solució.

El millor exercici és caminar, si és possible  per terreny tou i sense masses pendents (gespa, terra, muntanya), perquè fem compressió descompressió és el millor per la nutrició del cartílag

Si correm fer-ho amb el material adient, sabatilles que esmorteixin els impactes, mitjons que transpirin i si cal passar pel podòleg

Evitar practicar esports sense la preparació adequada No tots els exercicis s'adapten a les condicions físiques i estructurals d'una persona.

jueves, 3 de octubre de 2013

AVUI A LA SECCIÓ ”FEM SALUT” DE ELS MATINS DE TV3: « LA IMPORTÀNCIA DE CAMINAR»

Avui he tingut el plaer de compartir Secció amb l'alpinista Ferran Latorre que ja ha fet 8 ascensions a 8000metres  i Lluís Garrofé gran excursionista que ha pujat a més de 160 muntanyes de 3000 metres.
 
 
Caminar és una activitat cardiovascular saludable, és a dir, que fa treballar el nostre sistema cardíac, a més del respiratori i el circulatori. També és molt recomanable per a la nutrició dels cartílags, que són el teixit que revesteix la part final dels ossos (són com unes esponges). I que es nodreixen per compressió/descompressió.
Als que els agradi caminar i fer excursions per la muntanya, és aconsellable que facin un cert entrenament. Cal començar amb una bona base física, cal fer una activitat cardiovascular saludable prèviament, iniciar-se amb excursions senzilles i anar progressant de mica en mica.
Recordo que fa un temps  em van explicar que la diferència entre un sender i un altre venia marcat per 3 factors: la distància, el desnivell i la dificultat* sempre que es fa una sortida, l'organització l'ha anat a fer prèviament per si el terreny ha canviat, si hi ha alguna dificultat afegida, etc (JOAN CONILL, responsable secció senders Unió Excursionista de Vic)
M'agrada molt la reflexió que fa en Lluís Garrofé en el seu llibre “Caminar per ser feliç”: “ tots els mitjans ens estan bombardejant que hem de caminar, però hem de tenir molt en compte què és el que podem fer perquè cadascú ha de caminar pel que pot i no pel que voldria.
Caminar no ha de ser una càrrega, sinó un alliberament i una manera d'omplir el nostre temps” i ...m'atreviria a dir de Fer Salut!
 
Vull acabar dient: Cal marcar-se reptes realistes i anar progressant de manera moderada i meditada i assessorar-se dels professionals experts adients.