1.- Com
l’hem d’anomenar el dolor al tendó d’Aquiles?Realment està inflamat el tendó?
- Fins fa poc es considerava que el dolor crònic a nivell
aquil·lià comportava la presència d’un component inflamatori i els termes
«tendinitis» i «tendonitis» s’usaven de forma habitual. Actualment, l’avaluació
histològica de les biòpsies, la microdiàlisi intratendinosa i les anàlisis
genètiques tecnològiques de les biòpsies han mostrat que no hi ha signes
d’inflamació per prostaglandina i, per tant, no s’han d’utilitzar aquests
termes. Hauríem de parlar de tendinopatia en fase aguda o
crónica.
- De vegades, existeix la inflamació de la beina externa del tendó, anomenada paratendó. La inflamació d’aquest
embolcall conjuntiu pot presentar-se de forma aïllada, i rep el nom de «paratendinitis» o de forma associada a
una tendinopatia o tendinosi, caracteritzada gairebé sempre per una crepitació de l’estructura.
2.- On es localitza
la lesió?
-
El tendó surt de la confluència dels panxells i el soli fins el Calcani
-
En dos punts: a nivell de la inserció
del tendó o a nivell del cos del
tendó.
(El punt mes
feble del tendó esta a uns 2-4 cm de la inserció per una manca d’irrigació i es
mes fàcil lesionar-se allà).
3.- Perquè es produeix?
Les causes poden ser:
- Anatòmiques (Desviació del taló, deformitats dels peus pronador, un peu bot o pla,
un taló var o valg…)
- Esportives. Estudi del calçat, sistemes d’entrenament, gestos tècnics,..
- Causes d’origen sistèmic, reumàtiques, metabòliques…
- Causes Traumàtiques
4.- Perquè fa mal?
-
Diverses teories
intenten explicar l’origen del dolor, i actualment la més acceptada és la basada en el model
vascular, els microtraumatismes
repetits a la inserció del tendó donen lloc a un procés
cíclic d’isquèmies repetides que afavoreix l’alliberament de factor de creixement neural i, per tant, de substància
P que facilita la hiperinnervació
sensitiva nociceptiva en el
lloc de la inserció. Segons aquest model, quan hi ha una lesió del tendó per
degeneració, les cèl·lules afectades alliberen
substàncies químiques tòxiques que impacten sobre les cèl·lules veïnes
intactes
5.- En
què consisteix el tractament?
Les tendinopaties són una patologia de tractament
difícil.
- Bicicleta o treball sense impacte per escalfament
del tendó.
- Teràpia manual.
Mobilització de les articulacions del turmell i del peu + escalfament del
tendó pre sessió de tractament.
-Treball transversal i d’extensibilitat del tendó
previ als excèntrics
-Treball longitudinal sobre la beina peritendinosa.
- Termoteràpia Profunda (Indiva)
- Estiraments en tensió activa del tríceps sural previs al treball excèntric.
-Massatge de descàrrega dels bessons/soli/planta del
peu.
6.- Quin
seria el treball preventiu?
TREBALL PREVENTIU en el cas dels esportistes:
Anàlisi biomecànica de la
bipedestació, carrera i marxa, per tal de
veure si hi ha alguna alteració del recolzament, peu valg/var, pronació
anterior, limitació en la dorsiflexió, genu valg, etc.
Estudi del calcat utilitzat més freqüentment per cada jugador.
Estudi de les superfícies on es
realitzen normalment els entrenaments durant la
temporada i en especial durant el període de pretemporada.
Escalfaments específics previs a les sessions. Es recomanen principalment
estiraments en tensió activa i de contrast a l’inici de la sessió i estiraments
passius al final de la sessió.
Crioteràpia final dels entrenaments,
Mesures de recuperació post esforç (estiraments,
massatge de descarrega muscular, hidroteràpia, nutrició I hidratació,...).
Incloure, almenys dues vegades per setmana, exercicis
preventius de les tendinopaties aquílies. En els estiraments diaris, recomanats
anteriorment, que actuaran sobre l’estructura musculotendinosa, s’inclourà un
treball de 2 vegades per setmana, de
6 sèries de 10 repeticions amb cada cama de l’exercici excèntric