lunes, 29 de noviembre de 2010

CAP DE SETMANA DE CONGRÉS, EL DE LA SOCIETAT FRANCESA DE REEDUCACIÓ DE L’ESPATLLA

Com ja és costum habitual per aquestes dates aquest cap de setmana s’ha celebrat el IV Congrés de la Societat Francesa de Reeducació de l’espatlla, enguany a Mònaco (Montecarlo)
Amb una gran representació del Servei de Fisioteràpia de l’Hospital, com podeu comprovar a la fotografia que ens vam fer amb el Thierry Marc President de la Societat, hem viatjat i participat tot presentant un estudi clínic: “Després de patir una fuetada cervical, pot aparéixer un problema d’espatlla?”.


Es tracta del Congrés monogràfic d’espatlla més important que és celebra a França i per tant hem d’estar contents d’haver tornat a tenir l’oportunitat de presentar un treball en el mateix, per tercer any consecutiu. Aquest any el President d’honor ha estat Pascal Boileau i fins i tot hem tingut el plaer de gaudir de l’speech del Príncep Alberto II de Mònaco i de compartir dinar amb ell.

D’altra banda cal destacar cada cop més el nivell dels treballs que s’han presentat i podem constatar que estem al dia dels últims avenços en el tractament de la patologia d’espatlla i que en la mesura de les nostres possibilitats els estem duent a terme.

La reflexió que en faig de tot plegat és: "Que dóna gust poder liderar un grup de fisioterapeutes il·lusionats en progressar i fer equip, perquè me n’adono que per poder créixer com a professional cal formar part d’un gran EQUIP".

MOLTES GRÀCIES a TOTS per la vostra contribució personal que ens ajuda a CRÉIXER DIA a DIA!

sábado, 20 de noviembre de 2010

MÚSCULS I SALUT: CAL BUSCAR L’EQUILIBRI


Aquesta setmana m’ha tocat analitzar el fer de la gent com la Lídia Miralpeix, Campinona del Miss Univers de NABBA, al certament de Fitness Culturisme més famós del Món.
D’entrada dir que el culturisme és un esport, la concepció de la gent es sovint molt diferent, i entenem com esport quelcom més “convencional”.Es tracta d’un esport transversal que tant si es practica a nivell amateur-competitiu o a nivell professional, implica una disciplina en tota la vida de l'individu.
Per això, cal un horari, dieta, ritmes de son i descans, i preparacions per competicions, que no s’assemblen gens al que podríem anomenar com 'normal'.
Pel que fa al físic, el culturista busca l’hipertrofia muscular, el creixement de noves fibres musculars per obtenir un resultat visual "espectacular".
Per arribar-hi, cal un tipus d’entrenament molt disciplinari, que normalment es basa en la contracció muscular realitzada amb pesos, i que, en diverses etapes de la preparació, arriben a ser carregues espectaculars.
Les tècniques d’entrenament són molt diverses, i cada cop, passen més per entrenaments intensos amb una menor carrega, que, en canvi, el que podríem entendre com entrenaments "powerlifters",d’una única repetició amb un pes màxim.El més important, des d’un plànol físic, és per sobre de tot, la prevenció de lesions i la recuperació tant física com d’una lesió específica.És essencial una bona pauta d’escalfament, i un bon criteri del funcionament articular i/o muscular a l’hora d’executar els exercicis i estiraments, i una correcta suplementació.
Cal emfatitzar en entrenaments més lleugers, basats en l’estirament i la propiorecepció i els "entrenaments funcionals".

M’agradaria acabar fent una reflexió:

Es tracta d’un esport que pot agradar més o menys, però com tot esport s’ha de ser conscient de que a cada edat es podrà exigir al cos uns determinats reptes, perquè l’alt rendiment no es pot aconseguir tota la vida i pot acabar passant factura. I amb el pas dels anys caldria per tal d’assolir una bona salut articular i muscular de la gent que es dedica a practicar aquest esport, coneixedors del seu cos i amb un control exhaustiu del mateix, que amb l’ajut del professional corresponent realitzessin el treball compensatori adient per tal de minimitzar les conseqüències d’haver estat realitzant una disciplina tant exigent com aquesta.

Si voleu veure el vídeo cliqueu aquí: http://www.tv3.cat/videos/3220530

domingo, 7 de noviembre de 2010

TOTES LES PERSONES AMB ALGUNA DISCAPACITAT PODEN PRACTICAR ALGUN TIPUS D’ESPORT?


La veritat és que després del que vaig viure, veure i poder conversar aquest dijous passat amb en Sebastian Lorente que és Campió Europeu de golf per a discapacitats en categoria de cadira de rodes, crec que si.
Ens va explicar amb molta naturalitat i distància com es va quedar paraplègic als vint anys, per una imprudència de joventut. Pel que ens va dir de les etapes que em van explicar quan vaig cursar la meva carrera de fisioterapeuta a l’assignatura de psicologia quan es pateix un accident com el seu, va saltar-se’n unes quantes de cop. Es diu que es passa per una etapa de Rebuig, seguidament per una d’irritabilitat, a continuació per una de depressió, per acabar amb l’acceptació, ell de seguida va acceptar la seva nova situació.
Per poder jugar a golf necessita d’una cadira de rodes especial que el posa dret (que podeu veure a la fotografia) i ens va explicar molt bé que la sensació que viu ell perquè nosaltres l’entenguem, és com si estigués penjat d’un arnés, per tant no pot realitzar cops llargs. Vaig analitzar el treball muscular que ha de realitzar per jugar, que és molt de braç i de la seva esquena. La millor solució exercicis compensatoris per contrarestar l’esforç.


Vull acabar dient:


"És d’admirar l’actitud de persones com ell per superar-se"


Si voleu veure el vídeo cliqueu aquí: http://www.tv3.cat/videos/3192131