domingo, 27 de septiembre de 2009

TORN DELS PERRUQUERS, “HEM PARLAT DE QUINA POSTURA ÉS LA MÉS ADIENT PER CLENTXINAR LA GENT!”




Aquesta setmana ha tocat parlar de la professió: perruquer/era. Es tracta d’un ofici que estan molta estona drets, movent-se al voltant de la cadira on tenen assegut al client en qüestió, per tant se’ls hi carrega la columna en general i alhora fan un treball de braços permanent que cal saber compensar.

Hem parlat de les tres situacions més sovintejades: Gest de pentinar o crepar els cabells, gest de tallar-los i la posició a l’hora de rentar caps.

Hem dit quines són les adaptacions que podem realitzar per no haver-nos de sobrecarregar. A més hem ensenyat alguns exercicis per estirar i relaxar.

domingo, 20 de septiembre de 2009

CAP DE SETMANA ESPERAT: TREPIDANT I EMOCIONANT


Després de que em comuniquessin el passat mes de maig de manera oficial que seria ponent del Congrés de la Societat Europea d’espatlla i colze, em vaig posar a treballar de valent. De fet això de ser l’únic representant a nivell estatal pesa i fa que et sobrecarreguis de responsabilitat per tal d’estar a l’alçada.
Avui diumenge el dia després de l’esdeveniment encara estic flotant, però alhora satisfet de la resposta obtinguda, crec que no hem desentonat i em ballat el ball que tocaven. I fent honor al títol que he posat aquest escrit: “trepidant i emocionant”, per totes les sensacions viscudes tant realitzant el treball, com al Congrés. Retrobant-me amb gent que t’esperona i que et dona un cop a l’esquena o et petoneja i et diu: ànims i endavant que ho faràs molt bé. M’he trobat amb molta gent coneguda, gent que m’ha fet molta il•lusió de veure: la Marga de Mallorca companya de promoció, la Conxita doctora responsable d’un dels centres que havia treballat, la Sandra i el Marc companys d’aquí Barcelona que estem fent treballs plegats, el Francesc Soler gran amic i tot un mestre per a mi, a més del President del Congrés l’Emilio Calvo... això és el que un s’emporta la satisfacció de sentir-se estimat i de procurar que aquest treball m’hagi aportat quelcom, que crec que ha estat així.
I avui per arrodonir-ho i treure tota la tensió he anat amb el Berni a córrer la Cursa de la Mercè, amb la ressaca d’haver arribat passada la mitja nit de Madrid. Però novament emoció i diversió, l’he fet amb 43 minuts llargs, com diria aquell mal comptats, però això és el de menys, he fet tota la pujada final del paral•lel amb un ex jugador de Hoquei patins d’elit que feia temps que no ens veiem i que ens hem ajudat per poder anar a ritme i tot seguit després m’he trobat amb la Jessica, Companya de Junta de la Societat de Fisioteràpia que ens hem fet una forta abraçada, que més es pot demanar...
Tant sols hem resta donar les GRÀCIES, a tota la gent (Família, amics, companys...etc) que em recolza dia a dia per tal de poder fer TOT el que faig, que de ben segur que sense ells no em seria possible poder realitzar-ho.

jueves, 17 de septiembre de 2009

TORN DELS BOMBERS, REALMENT SÓN D’ADMIRAR DONADA LA TASCA QUE ELS HI TOCA REALITZAR!!!


Aquesta temporada ja m’ha quedat clar, que em faré un fart de documentar sobre els oficis que ens tocarà tractar. Avui després d’haver-me assabentat i assessorat bé de les postures més sovintejades i tasques habituals dels bombers durant la setmana, sobretot amb el Jose Luis Soto bomber del Parc de Sabadell i el Martí Cabrer Caporal del Parc de Badalona, ho hem posat a escena. Veient de primera mà: com porten a l’esquena l’equip de respiració assistida, el pes que han de manipular al utilitzar les eines d’escarceració i com s’han de posicionar per utilitzar la mànega. A més com es tracta d’un cos molt ben format i preparat per desenvolupar la seva tasca, em repassat ràpidament les posicions que adopten i donat que els problemes poden venir donades les circumstàncies en les que han d’actuar degut al terreny, la situació... ens hem centrat en alguns exercicis tant per entrenar-se per desenvolupar l’activitat en condicions adverses, com per relaxar-se després de realitzar-la.
Avui a la secció del sofà la notícia ha estat, que ha sortit a la premsa el passat cap de setmana que han tret un petit llibret o guia sobre la fibromiàlgia (http://www.guiafibromialgia.com/). http://www.tv3.cat/videos/1492609
En el qual es fa esment de l’abordatge multidisciplinari del problema, i del que destacaria la importància de l’exercici físic de baix impacte d’intensitat baixa / moderada, que està molt indicat de fer i la col·laboració que han tingut d’atletes d’elit com: Martin Fiz, Blanca Lacambra, Almudena Cid... per ser models alhora d’ensenyar els exercicis en sec i a la piscina.

Si voleu veure el vídeo cliqueu aquí: http://www.tv3.cat/videos/1492809

viernes, 11 de septiembre de 2009

VIGILIA DE LA DIADA I COMENCEM LA TEMPORADA!


El dijous dia 10 de setembre hem començat la temporada,amb canvis i novetats que fan que comencem amb moltes ganes i d’allò més motivats per afrontar-la.

Enguany a la secció anirem tractant diferents professions i les seves posicions, tot comptant amb la presència de diferents professionals que ens serviràn de models. A més també col·laboraré a la secció del sofà que es fa abans de la meva secció habitual cap a les 10 del matí, tot comentant una notícia d’actualitat relacionada amb el món del fisioterapeuta.

Aquest primer dijous la notícia ha estat:"Dos de cada tres nens han patit mal d’esquena per portar motxilles massa pesades" diari AVUI 5/09/09
Els experts creuen que els nens no han de carregar més d’un 10% del seu propi pes i sempre que estiguin bé físicament i el camí a l’escola no sigui excessivament llarg. Això és bastant fàcil d’entendre si portem la motxilla molt pesada, el pes ens tendiria a desequilibrar-nos cap endarrere i per equilibrar-nos tendim a tirar-nos cap endavant tot arrodonint la nostra columna i portant les espatlles cap endavant, dit tècnicament cifosem la nostra columna. Aquesta actitud ens provoca més treball de la nostra musculatura i dels discs intervertebrals que amb el pas del temps si aquesta actitud s’acaba convertint amb un hàbit, segurament ens acabarà provocant una lesió.
O sigui que cal repartir bé el pes i portar-ne poc a la motxilla, i que estigui ben col·locada a la nostra esquena.

La primera professió que hem tractat donat que la setmana que ve comença un nou curs escolar, ha estat la de professor/a. Hem analitzat els moviments o posicions més sovintejades: romandre força estona drets, escriure a la pissarra, anar ajupint-se per les taules dels alumnes... tot buscant les posicions més adients que es poden realitzar.

La frase que s’anirà repetint setmana rere setmana serà:

“Què volen les nostres Professions? Bones Posicions!”

Si voleu veure el vídeo cliqueu aquí: http://www.tv3.cat/videos/1481299